Les pensions i el futur

La crisi s'ha fet notar en la guardiola de reserva de la Seguretat Social; des del 2011 ha minvat més d'un 37%. És a dir, els governants de Madrid han hagut d'obrir des d'aleshores el calaix que tenen per fer front a contingències, per poder pagar les pensions. Això vol dir que els ingressos dels qui treballen no són suficients per compensar les necessitats d'aquells que ja no ho fan. I alguns aprofitaran per fer por als pensionistes tot dient-los que és per això que una Catalunya independent no seria viable per a ells. Com si fossin la resta d'espanyols que mantinguessin els pensionistes catalans! Pura intoxicació, perquè els catalans –un 16% dels espanyols– aporten un 29% dels fons.

Catalunya, tot i patir també les conseqüències de la crisi, té menys aturats i uns sous mitjans més elevats que la mitjana espanyola; si es mantenen els percentatges de cotització actual, les pensions dels catalans podrien ser fins a un 10% superiors a les actuals. Això diuen les xifres. Les actituds també expliquen coses.

Aquest país ha estat la destinació de nombrosos emigrants. Primer van arribar del camp català, més endavant d'altres zones d'Espanya i avui dia, de països de l'est europeu o del sud. Un emigrant no mou la família cap a allò desconegut si no és per poder guanyar-se la vida, per treballar; no passaria pel calvari que això suposa per no fer res. Per deixar passar el temps, romandrien a casa seva, on la vida no és, a més a més, tan cara. Per això n'hi ha que, en jubilar-se o quan l'atur colpeja massa temps, se'n tornen. Els pensionistes poden estar tranquils. El teixit empresarial és dinàmic, sempre hi ha hagut oportunitats per a qui vol treballar i l'actitud de la gent –d'aquí o nouvinguda– no ha canviat; és treballadora de mena. Fins al setembre els diran moltes mentides.