La cúpula de la CAM, a judici
El jutge considera que els exdirectius de l'entitat alacantina es van embutxacar fraudulentament 47,3 milions d'euros
Van falsejar comptes i documentació per cobrar els diners malgrat la situació crítica del grup
El jutge de l'Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez ha donat per acabat l'acte d'investigació sobre la gestió de la desapareguda Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) i ha proposat portar a judici el seu expresident, Modesto Crespo, i set alt càrrecs més, entre els quals els dos exdirectors generals Roberto López Abad i María Dolores Amorós. Per Gómez Bermúdez, tots plegats van ocultar la “crítica” situació de la CAM i es van aprofitar de la seva condició de directius per inflar les seves retribucions, dissimulant aquest frau en forma d' indemnitzacions o complements variables salarials, entre altres conceptes, fins a un total de 47,3 milions.
L'acusació contra els vuit antics gestors de la caixa, que un cop rescatada va ser absorbida pel Sabadell pel preu simbòlic d'un euro a final del 2011, es concreta en delictes de falsejament dels comptes anuals, apropiació indeguda o administració deslleial i falsedat en document mercantil.
El paquet d'acusacions també pesen sobre el director general de planificació i control de l'entitat alacantina, Teófilo Segorb; l'exdirector general de recursos, Vicente Soriano; l'exdirector general d'inversions i risc, Francisco José Martínez; l'exdirector de finançament i gestió de liquiditat, Juan Luis Sabater, i l'exdirector d'informació financera, Salvador Ochoa.
“Pla concertat”
Tots vuit haurien ordit un pla “concertat” que va desembocar en la fallida del grup, posteriorment rescatat el juny del 2011, operació que va implicar una injecció de diner públic de 5.249 milions d'euros del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD).
A parer de Gómez Bermúdez, l'engany es va manifestar en els comptes de l'entitat els anys 2010 i 2011, especialment per l'alliberament de provisions lligades a préstecs titulitzats. D'aquesta manera, el balanç comunicat a la CNMV i al Banc d'Espanya semblava més substanciós del que hauria hagut de ser aplicant la legalitat, que hauria donat una xifra 210 milions inferior.
Aprofitant la SIP
També s'hi han detectat irregularitats en el repartiment de dividends i la partida destinada al fons de prejubilacions que va fer la CAM en aquells anys. La investigació indica que la intenció dels directius era diluir aquests estats comptables alterats mitjançant la integració del grup en una SIP (sistema integrat de protecció) que incloïa Cajastur i les caixes d'Extremadura i Cantàbria. Segons l'acte encarregat pel jutge, que denuncia que es van falsejar dades fins i tot davant de l'auditor, la finalitat de tot plegat era “cobrar els incentius per resultats i altres complements lligats a la bona marxa de l'entitat”. Així, en els comptes periòdics del 2011 van distorsionar les xifres fins al punt que van presentar un benefici de 65 milions el que realment eren unes pèrdues de 1.136 milions.
Estalviant en dotacions
Els gestors ara pendents de seure al banc dels acusats van deixar de fer dotacions necessàries, com ara els 15,5 milions que corresponien a les prejubilacions generades per la SIP, el 2010 i el 2011, i aquest últim any tampoc es va fer la provisió de 50,2 milions que exigia l'ampliació de l'ERE després del fracàs de la SIP.
La investigació conclou, finalment, que els encausats també van amagar al consell el fet que anaven incrementant la prestació addicional a la jubilació que rebrien i que el grup tenia contractada amb Caser. El truc va consistir a referenciar la prestació als resultats de l'exercici 2010, que tenia uns comptes clarament alterats a l'alça. El perjudici per a la CAM va ser, segons l'acte, de més de 2,1 milions d'euros.
LES XIFRES
Bankia guanya 244 milions
Bankia va tenir un benefici net atribuït de 244 milions d'euros en el primer trimestre, xifra que implica un creixement del 12,8% sobre el mateix tram del 2014, segons dades difoses ahir per l'entitat, que va justificar l'impuls dels guanys amb un creixement del marge net del 7,2% i amb la reducció de les provisions per la baixada de la morositat fins a un 12,6% des del 12,86% del desembre. Tot plegat permet al grup fer front a un context de baixada dels tipus d'interès.
En línia amb el que ha passat amb altres entitats, l'evolució dels crèdits dubtosos de Bankia ha facilitat que el grup nacionalitzat rebaixés en un 27,7% les provisions, que van quedar en 219 milions, paral·lelament al control de costos, fet que ha maximitzar marges.
El president del banc, José Ignacio Goirigolzarri, va augurar que la rendibilitat sobre recursos propis es podria incrementar enguany un 10%, ja que l'entitat està “resistint bé” en un entorn “complex”. Al seu torn, el conseller delegat, José Sevilla, creu que el benefici a 31 de desembre podria arribar als 1.000 milions.