Emprenedors per obligació
La falta d'oportunitats laborals empeny molts aturats a muntar el seu propi negoci
Trinidad García ha obert a Alcover una botiga de llanes
Eduard Parés va obrir al juliol la cafeteria l'Artesà
El barque Eduard Parés ha obert a Vilafranca també ha servit per donar feina al seu fill de 22 anys
La M. Trinidad García tenia 48 anys quan va deixar de treballar per tercers. La següent feina que va tenir ja se la va fabricar ella: va muntar el seu propi negoci de venda de llanes i tallers de mitja i ganxet, Trinitrikot. El canvi va ser imposat. “Feia substitucions i reforços a Ensenyament però vaig enganxar la segona part de la crisi i van deixar de cridar-me.” Després van venir quatre llargs anys de travessia pel desert, de “recerca activa de feina” sense cap resultat. “Res de res”, posa èmfasi García, que continua explicant: “Vaig anar al SOC, a Infojobs, a tot arreu però no trobava res i veia que cada cop em costaria més, per l'edat, i perquè em presentava a Oposicions i em trobava amb advocats contra els quals no podia competir, així que quatre anys després vaig decidir que fins aquí havia arribat.”
Aquesta veïna d'Alcover, de professió fins llavors administrativa, va fer recompte d'habilitats i com que sempre li havien agradat les labors va començar a bastir la idea d'engegar un negoci d'artesania al seu poble. La xarxa pública d'assessors la va ajudar a redactar un pla de negoci i a esbrinar si tenia futur, però aquí va venir el segon gran obstacle. “L'aplicació informàtica va dir que era rendible –explica– però jo no tenia ni un duro ni res per hipotecar i quan els vaig demanar com em podia finançar em van enviar al banc.” La propietària de Trinitrikot diu que no confiava que el sistema financer tradicional l'ajudés, i va ser llavors quan va recordar unes xerrades on li havien parlat d'Acció Solidària contra l'Atur, una entitat que es finança bàsicament amb fons privats i que atorga microcrèdits a emprenedors a un tipus d'interès del zero per cent. Dit i fet, García va presentar el projecte, li van prestar 6.000 euros a retornar en 36 mesos i, des del mes d'octubre que va obrir, ha ensenyat a teixir unes 50 persones, a qui fa classes individuals.
Retorn als orígens
Eduard Parés, de 52 anys. També és emprenedor a la força. Ell i la seva dona ja havien estat al capdavant d'un dels primers frankfurts de Vilafranca del Penedès, als anys vuitanta, i després de diverses feines, l'última de les quals en el sector dels transports, va decidir muntar el seu propi negoci de restauració quan va veure l'estat del mercat laboral. “Tenia 50 anys –relata– i només trobava feines molt mal pagades i de picar pedra i, la veritat, he treballat molts anys per haver de començar de zero.” Va capitalitzar part de l'atur i, amb l'ajuda de MicroBank, que li va atorgar un crèdit de 24.000 euros, avui Parés és propietari del bar cafeteria l'Artesà, que va obrir al juliol de l'any passat. El negoci també ha servit per donar feina a un dels seus tres fills, de 22 anys.
