L'atur crònic es dispara
Ja fa més de dos anys que més de 300.000 desocupats busquen feina
La xifra s'ha multiplicat per 12 amb la crisi
Els de més de 45 anys en són els més afectats
Tenir experiència i estar més de dos anys buscant feina era una circumstància excepcional abans de la crisi, però avui dia és la realitat de moltes persones. Si el 2008 hi havia 26.600 desocupats de molt llarga durada, els que feia més de 24 mesos que estaven a l'atur, ara la xifra s'ha multiplicat per gairebé dotze, fins a 315.500 registrats en l'última Enquesta de Població Activa (EPA), corresponent al primer trimestre de l'any.
Si també hi afegim les persones que han perdut la feina i que fa entre un i dos anys que en busquen una de nova, tindrem el total de desocupats de llarga durada a Catalunya: 459.700 en relació amb els 60.400 d'abans de la desfeta del mercat laboral. Tot i que aquesta quantitat fa dos anys que baixa lleugerament, des del 2008 s'ha multiplicat per quasi vuit. A més, amb relació a finals d'any ha tornat a augmentar. Hi ha 8.300 afectats més respecte al trimestre anterior, de manera que els aturats de llarga durada ja representen el 60,65% dels desocupats.
El balanç s'agreuja si analitzem les xifres en detall, ja que l'atur crònic s'acarnissa amb els col·lectius més vulnerables: gairebé la meitat de les persones que fa més d'un any que busquen feina tenen més de 45 anys. Segons dades del centre d'estudis de CCOO, a més, el 74,6% dels aturats de més de 45 anys ho són de llarga durada. Per això, els sindicats reclamen més mesures específiques per ajudar aquest col·lectiu a tornar al mercat laboral o, almenys, a minimitzar l'impacte de la falta de feina.
Impacte en la pensió
El gran problema d'estar molt de temps sense feina és que no només no entra un sou a casa sinó que, ben aviat, tampoc no ho fa cap prestació. Amb la crisi s'ha triplicat el nombre de desocupats que no tenen cap ingrés, i ja voreja els 250.000. En el cas dels més grans de 55 anys, 8 de cada 10 ja no cobren cap prestació o només un subsidi de 426 euros, però com destaca la UGT, el gran problema és “la pobresa futura, ja que després de llargues carreres de cotització veuran com la seva pensió de jubilació es redueix prop d'un 30%”. Per això, el sindicat reclama que se'ls garanteixi una pensió digna i, fins a la jubilació, una prestació equivalent al salari mínim, ara de 648,6 euros.
Jaume Gurt, director general d'Infojobs, constata que “a partir dels 50 anys, la probabilitat de trobar feina baixa molt”. En una de les enquestes d'Infojobs per comprovar l'estat del mercat de treball, va preguntar a les empreses quins inconvenients veien a l'hora de contractar aquest col·lectiu i van contestar que “ja tenen els hàbits creats i és més difícil fer-los canviar”. L'argument també era el nivell de formació i idiomes, tot i que, en part, Gurt dóna la raó als sindicats i admet que també pesa el tema salarial, ja que “a un jove se li pot oferir un sou que una persona més gran no acceptaria”.
Lourdes Esteban, directora de Formació, Ocupació i Polítiques Socials de la Pimec, assegura que pensar que les empreses han fet fora personal més gran per suplir-lo per mà d'obre jove disposada a cobrar menys no s'ajusta a la realitat. Esteban assegura que l'empresariat sí que valora les persones més grans de 45 anys i que, a més, està disposat a pagar per la seva experiència. “Només que ja no val el que valia abans, però això passa amb tot.” Per la directiva de la Pimec, l'atur de llarga durada no es relaciona tant amb una edat sinó amb el sector d'on provenen els desocupats –malament si és la construcció– i el nivell de formació. Com recorda Irene Gil, coordinadora del decàleg de la fundació Adecco per ajudar els majors 45 anys a trobar feina, aquests han de competir “amb la generació més ben formada de la nostra història, ja que tenen màsters, han estat a l'estranger i són molt llaminer per a les empreses”.
De tota manera, ni els joves ni cap altre col·lectiu s'escapa de l'atur crònic. De fet, tot i que la desocupació de llarga durada només afecta el 12,5% dels joves, gairebé la meitat dels aturats de menys de 25 anys ho són de llarga durada. Afra Blanco, portaveu d'Avalot-Joves de la UGT, certifica que “el drama és diferent, però els joves també tenen molts problemes, en el seu cas no perquè se'ls expulsi del mercat laboral sinó perquè no se'ls deixa entrar”. El resultat és ben sabut: Joves que no es poden emancipar o només poden fer-ho si van a viure a l'estranger. Més conseqüències, algunes d'immediates, com ara que només el 7% dels joves aturats reben alguna prestació i altres de futures i d'efectes incalculables... Quina pensió quedarà a les persones que, amb trenta anys, encara no han posat un peu al mercat laboral?
