Et fa la sensació que no pot estar mai quiet i que la comoditat l'incomoda; tant personalment com professionalment. I no hi fa gaires diferències, com si fos l'obligació de voler jugar la Champions en aquest mercat global de les noves tecnologies. Li agrada viatjar, el cinema, els videojocs, el tennis de taula i el submarinisme, i ara aprèn surf d'estel. Aspira a ser directiu del Barça algun dia –«ja que no en vaig ser jugador»–, i el seu projecte de futur és contribuir a solucionar el problema de la fam a l'Àfrica per mitjà de l'emprenedoria.
Té sis empreses i 240 treballadors, quan fa tres anys eren 80. Ha anat tot molt ràpid?
–«Sí, deu ni do. Hem crescut força ràpid i això té coses bones però també dolentes perquè hem patit molt.»
–Qui l'ajuda en els reptes?
–«Hi ha una cosa que és evident: qualsevol emprenedor depèn dels seus cercles més íntims, que són la família; després, el teu equip del dia a dia, els clients, els proveïdors, els teus socis... Si no hi ha una conjunció de tots aquests elements, malament.»
–Se sent afortunat?
–«[Riu] I tant que sí! Però què vols dir amb això, si estic content o que creus que he tingut sort?»
–En el sentit d'aquella persona que ha assolit el que es va proposar.
–«Sí, sí, sí. Em sento afortunat per poder dedicar-me a allò que m'agrada. Tinc la sort de poder fer el que m'agrada, amb qui m'agrada i on m'agrada.»
–Té un preu, viure a Figueres?
–«Home, i tant! Jo sóc una víctima dels serveis de Renfe.»
–L'aliança amb Panda Antivirus és el principi d'un gran projecte?
–«Això espero. Com a mínim, és la demostració de com una petita empresa tecnològica d'una ciutat que no és de primer nivell, si comparem Girona amb Barcelona o Madrid, que a través d'una aliança amb un centre universitari i una clara vocació d'innovació pot fer un producte que té una qualitat d'àmbit mundial. Tot i que Panda sigui a Bilbao, és un dels cent primers fabricants del món de seguretat informàtica. La dimensió és bestial!»
–Per què els virus informàtics són un negoci?
–«[Riu] No en tinc ni idea! Si fa uns anys els feien un parell de graciosos per passar l'estona, ara és tota una indústria del frau. Hi ha països on hi ha autèntiques empreses que es dediquen a fer un virus per captar targetes de crèdit, dades personals…»
–Serien com la policia?
–«Més que la policia, seríem l'agent de seguretat que hi ha a la porta: no diem què és bo o dolent, sinó què pot entrar i què no.»
–Reconeix que té una personalitat que es desviu per la feina.S'autodefineix com a workaholic. Per què?
–«Perquè sóc un apassionat d'allò que faig, del que crec, i el fet de crear nous productes m'entusiasma. Suposo que és com en Ferran Adrià quan fa la creació d'un plat nou o d'un producte nou. En el meu cas, és quelcom semblant. M'agradaria ser el Ferran Adrià de les noves tecnologies.»
–Això té un preu, no?
–«Com tot a la vida, suposo. Són moltes hores de feina, molts viatges... és dur. Però ja ho diuen: la càrrega que plau no pesa.»
–La crisi els afecta?
–«A tothom, afecta. En aquests darrers anys hem crescut sempre a un ritme considerable, i aquest any estem notant un cert estancament, afortunadament, els nostres negocis de comerç electrònic i la seguretat a internet ens està creixent força.»
–En què consisteix l'oficina que ha instal·lat a Silicon Valley?
–«Volem desenvolupar els nous projectes allà. La visió que tenim és que quan tu fas un producte de noves tecnologies, tant és vendre aquí com en un altre lloc. Llavors tens dues possibilitats: quedar-te aquí i esperar que els altres vinguin o anar allà i competir amb les mateixes armes.»
–Què en recorda, d'aquell jove que va arribar a viure al mateix pis del carrer Eiximenis, al centre de Girona, on tenia l'empresa?
–«Gairebé tot! Qualsevol emprenedor que fa alguna cosa nova, permanentment, va contra corrent. I això no és una cosa de fa quinze anys, com passava en aquell pis, sinó d'ara. Qui vol canviar les coses sempre s'enfronta al canvi, i més que recordar, intento replicar, constantment, el mateix esperit d'abans, que és la clau del nostre creixement. No m'importa el que tenim, el que hem facturat, el nombre de treballadors... el que intento és aïllar-me i treballar permanentment al garatge, dit entre cometes.»
–On és aquest garatge?
–«A Figueres. Conceptualment vol dir sentir-te pressionat, treballar amb molta humilitat, tenir els peus al terra i que no se te'n vagi el cap amb ximpleries... L'única medicina que hi ha contra les temptacions de la comoditat és no creure-se-la i no entrar en la zona de confort, estar sempre en zona de no confort.»
–Gran repte.
– «Sens dubte. Això és el que intento inculcar sempre al meu equip, i mantenir aquesta actitud en cada projecte que comencem.»
–I a la Xina, quan?
–«D'operacions, ja en tenim, i tenim ganes de ser-hi. L'ideal seria Silicon Valley, Buenos Aires, Girona-Catalunya i Xangai.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.