Grècia ultima un acord amb els seus creditors
Tsipras mira d'aturar la fuga de dipòsits assegurant que és “a prop” l'entesa
Atenes apujaria impostos i limitaria prejubilacions, però no tocaria pensions ni salaris
Aquest mes s'han retirat 5.000 milions de dipòsits de bancs
Els funcionaris i jubilats grecs cobraran avui els seus sous i pensions, sense problema. I el govern de Syriza també pagarà a l'FMI puntualment, el 5 de juny, el venciment de 300 milions d'euros. Alexis Tsipras va intentar ahir apaivagar els ànims (és a dir, la fuga de dipòsits i la desconfiança dels inversors) mostrant-se optimista i donant gairebé per fet l'acord amb els creditors europeus. “Hem fet molts progressos i som ja a la recta final, a prop d'un acord” que “serà positiu per a l'economia grega i redistribuirà les càrregues”, va anunciar el primer ministre hel·lè. Fins i tot s'estaria ja redactant l'acord tècnic amb la troica que permetria desbloquejar els 1.700 milions del segon rescat, segons van filtrar fonts del seu executiu a l'agència Reuters.
Però a Brussel·les desmenteixen aquest principi d'acord. “Tant de bo fos veritat!”, va posar aigua al vi un alt funcionari de la Comissió Europea, advertint que “encara cal més temps” i “serà tot un repte” aconseguir-ho abans de la data límit, divendres de la setmana que ve. “Estem anant massa lents, en cap cas s'està redactant ja cap acord tècnic, caldrà treballar més”, va insistir una altra font de l'executiu comunitari, escèptica. No és el primer cop que Syriza irrita els funcionaris de la troica amb les seves formes, en aquest cas fent córrer els rumors que hi ha fumata blanca. De fet, ahir, en fer-se pública la notícia, els negociadors ni tan sols no s'havien pogut reunir, perquè l'espai aeri belga estava tancat, per una avaria elèctrica, i cap avió no podia aterrar a la capital comunitària.
“L'optimisme tindrà aviat resultats en les negociacions”, va prometre Tsipras, que fins i tot va emetre un comunicat. A Atenes preocupa una fugida de dipòsits dels bancs grecs que s'està agreujant: en els darrers dies s'han retirat entre 200 i 300 milions d'euros, fins a un total de 5.000 milions el mes de maig, més del doble dels 1.900 milions de l'abril. El BCE, a més, manté la pressió negant-se a augmentar el sostre de la liquiditat d'emergència als bancs hel·lens, de 82.000 milions. I l'economista en cap de l'FMI, Olivier Jean Blanchard, atia el pànic assegurant al diari Handelsblat que la zona euro podrà resistir un Grexit. Segons l'esborrany de l'acord filtrat per Atenes, però que Brussel·les desmenteix, el govern grec hauria cedit acceptant tocar els impostos (reformar l'IVA) i el sistema de pensions. Limitaria les prejubilacions i unificaria els fons de les pensions, però no les retallaria ni tampoc no hauria d'abaixar els salaris.
Sense quitació
La troica acceptaria relaxar el seu objectiu de superàvit primari (Tsipras reclama que quedi per sota de l'1,5%) i li oferiria una solució a mitjà termini per al problema del seu deute, que després de cinc anys perduts s'ha enfilat fins al 180% del PIB, però sense cap quitació. L'FMI, però, l'ala dura de la troica, estaria frenant l'acord. Tsipras reconeix que hi ha “diferències” entre els creditors internacionals, és a dir, que la Comissió Europea i el BCE són més flexibles i tenen més marge de maniobra política. Però Angela Merkel li ha deixat molt clar que s'oblidi de cap acord que deixi de banda l'FMI.
“Avui i demà es pagaran normalment els salaris i les pensions, tot i que durant quatre mesos alguns han afirmat constantment amb notícies alarmistes i falses que l'economia grega era a punt d'esfondrar-se”. “No escolteu les Casandres, els alarmistes, no hi ha absolutament cap risc per als salaris i les pensions ni per als dipòsits bancaris”, va insistir. Molts estalviadors grecs, però, no pensen el mateix, segons les darreres estadístiques.
Aquesta tarda mateix es produirà una reunió per teleconferència del grup de treball i Tsipras està en contacte directe amb Merkel, François Hollande i la resta dels seus homòlegs. Si realment l'acord fos a prop es podria convocar una reunió extraordinària de l'Eurogrup, dels 19 ministres de Finances del club, la setmana que ve mateix. La propera trobada a l'agenda no és fins al 19 de juny, però el govern hel·lè no té fons per aguantar fins llavors, perquè des de l'estiu passat que no té cap ajuda externa, i aguanta només amb els seus propis mitjans.
LES FRASES
Rajoy demana canvis en el BCE
L'executiu de Mariano Rajoy creu que el Banc Central Europeu (BCE) ha de fer canvis per evitar que la seva política monetària perjudiqui determinats països. El govern espanyol vol que, a l'hora de baixar o pujar els tipus d'interès, l'organisme no només tingui en compte la inflació mitjana de l'eurozona sinó també les diferències i la dispersió existent entre estats i els “efectes locals” de les seves decisions. Rajoy ha fet aquesta petició perquè creu que la política monetària del BCE és la que ha creat bombolles de crèdit com les que van patir l'Estat espanyol o Irlanda al 2003 i que van portar una crisi de deute.
L'ajustament de les polítiques, segons Madrid, evitaria que es repeteixi el que va passar llavors, quan el BCE va abaixar els tipus “de manera molt agressiva” per l'estancament i la baixa inflació d'Alemanya i França, mentre que l'Estat espanyol creixia i també els preus.