Catalunya tardarà quatre o cinc anys a tornar a tenir els nivells d'ocupació que tenia durant el segon trimestre de l'any passat, abans que esclatés amb tota la seva virulència la crisi econòmica i financera. Segons el catedràtic Josep Oliver, coordinador de l'Anuari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya, en concret a l'ocupació industrial li costarà encara una mica més que als altres sector recuperar els 150.000 desocupats registrats al país, i més si es té en compte que l'element que marcarà l'activitat de l'exercici d'aquest 2009 serà la caiguda industrial.

Pel servei d'estudis de Caixa Catalunya, els nivells d'ocupació d'abans de la crisi no es recuperaran fins que el país no registri un creixement del PIB (Producte Interior Brut) de vora el 2%, cosa que passarà en un horitzó d'entre 4 i 5 anys, segons va explicar el catedràtic de la UAB Josep Oliver, durant la roda de premsa de presentació de l'anuari de Caixa Catalunya. De fet, el més probable és que els nivells de creació de riquesa continuïn baixant durant l'any 2009, quan es preveu la caiguda en l'activitat industrial com a fet més destacat en l'àmbit econòmic, encara que, segons Oliver, serà aquest sector el que, després, liderarà l'inici de la recuperació, ja a partir de l'any 2010.

Amb tot, l'any passat l'economia catalana va moderar notablement el creixement de la seva activitat, i va registrar un increment del PIB del 0,7%, 2,9 punts percentuals menys que durant el 2007. Caixa Catalunya defineix l'exercici del 2008 en el seu Anuari Econòmic Comarcal com «l'any del final de la dècada prodigiosa», després d'un període d'expansió gràcies, sobretot, a la construcció.

Va ser l'activitat al pla de Lleida (1,74%) i les comarques de muntanya (1,43%) la més destacable a Catalunya el passat 2008, seguida de la de l'eix metropolità (0,96%), les úniques que van superar la mitjana catalana. En el cas de Barcelona, gràcies a l'activitat dels serveis, perquè la construcció i la indústria ja estaven tocades. La resta van estar més o menys per sota: creixement del 0,36% al Camp de Tarragona i caigudes del 0,68% a les comarques centrals i de l'1,17% a les Terres de l'Ebre. Per comarques i sectors, destaquen els descensos del 6,83% i del 4,86% en l'activitat industrial a l'Anoia i al Bages i del 4,66% i del 4,35% al Maresme i al Garraf i també la caiguda generalitzada de la construcció, més forta al Garraf (-8,97%), el Baix Camp (-11,88%) o a la Val d'Aran (-8,15%).

És la comarca de Catalunya que més va créixer econòmicament el 2008, amb un 3,1%. Aquest dinamisme expressa els avenços significatius del sector de la construcció (8,5%), el dels serveis (3,8%) i el sector primari (2,9%), tots tres molt per sobre de la mitjana de Catalunya (-3,0, -2,5 i -1,3%, respectivament). El sector industrial, en canvi, ha experimentat una davallada d'intensitat inferior a la mitjana (-1,7%, respecte al -2,6% català). El sector que més ha aportat al creixement és el terciari, amb 2 punts percentuals.

El 2008, l'activitat econòmica en aquesta comarca va caure del 0,6%, el descens gironí més gran. Segons el detall per sectors productius, tots menys el terciari (1,1%) van davallar, amb especial intensitat la construcció i la indústria (-5,9 i -4,7%, respectivament), i en menor grau el primari (-0,7%). D'aquesta manera, l'aportació al creixement comarcal del sector serveis (0,8 punts percentuals) no va ser suficient per compensar el drenatge de la construcció (-0,9 punts percentuals) i de la indústria (-0,5 punts percentuals).

Se situa en el rànquing de les comarques amb un millor comportament, amb un augment de l'activitat del 2,72 %. Es destaca el dinamisme del sector primari, el qual avança del 3,6%, així com el dels serveis, amb un creixement del 4,3%. La construcció també ha mostrat una variació positiva, de l'1,9% i el sector industrial, si bé presenta una caiguda del 0,8%, aquesta és inferior a la catalana.

El sector terciari, amb un augment del 3,6%, és un dels factors principals que han provocat que aquesta comarca incrementi l'activitat econòmica en un 2,6%, només al darrere del Ripollès, el Pallars Jussà i el Pla de l'Estany. Els serveis també fan una aportació positiva, del 4,3%, com la construcció, que, a diferència de quasi tot el país, té un registre positiu (1,9%). La indústria, però, cau el 0,8%.

La reculada que va patir la comarca el 2008, del 0,1%, contrasta amb les dades de l'any anterior, en què l'increment va ser gairebé del 3%. Hi va haver caigudes en la construcció (-1,8%), en la indústria (-1,4%) i en el sector primari (-1,0%). Per la seva banda, es va registrar un avanç feble dels serveis (0,7%), sector que només va poder aportar 0,5 punts percentuals al creixement total.

L'activitat econòmica va incrementar-se en l'1,6%, davant el 0,8% del conjunt català. Aquest 1,6%, però, està molt per sota del creixement que es va registrar el 2007, que va ser del 4,7%. Per sectors productius, el terciari mostra un avenç del 2,7%, superior a la mitjana de país, així com el primari, que creix del 0,4%. Mentrestant, la caiguda del sector industrial ha estat menys intensa que la mitjana catalana (-1,1% enfront el -2,6%) i el retrocés de la construcció s'ha situat en línia amb el del conjunt del país (-3,1% per un -3,0%).

La comarca ha viscut en un any una frenada dràstica, passant d'un avenç del 5,4 el 2007 a una reculada del 0,2% el 2008. El motiu són l'efecte de les desacceleracions dels sectors terciari i industrial i de la caiguda de la construcció. Aquesta darrera té un retrocés del 7,4%, que reflecteix els estralls de la crisi del subsector residencial. Els serveis, principal motor de la comarca, només han aportat un 1,07%, mentre que la indústria té un creixement nul (0,01%) i el sector primari ha viscut un descens que se situa en l'1,28%.

És una altra de les comarques que aporta índexs positius al producte interior brut gironí. En general, la comarca va créixer en un 1,7% i les dades són positives en els sectors primari i el de serveis (en un 0,9 i un 2,8%, respectivament). En canvi, l'evolució és negativa en la indústria (-2,1%) i la construcció (-0,5%), malgrat que són quantitats allunyades, en sentit positiu, de la mitjana catalana.