“Ara es crea ocupació, però molt precària”

Dimiteixo del càrrec de secretària general de la UGT perquè he decidit fer un pas al costat i acceptar anar a la llista de Junts pel Sí per a les eleccions al Parlament de Catalunya. Entenc que en una llista política, amb l'expressió d'una manera determinada de veure el país, només estaria representant una part del sindicat. Vull deixar clar, però, que continuaré vinculada al sindicat des de la base, com a afiliada i com a delegada del meu centre de treball, l'escola Sant Gabriel de Torroella de Montgrí, i, com sempre, sigui on sigui, defensant els drets de la classe treballadora, perquè és el que sóc i és el que em sento.

No, no pas encara. I no crec que se sàpiga fins a finals de setembre. El nou secretari o secretària a Girona sortirà de tres opcions: una persona substituta que s'hagi triat de consens i que exerceixi fins al desembre del 2016, que és quan se celebra el pròxim congrés de la UGT; convocar un congrés extraordinari per canviar tot l'equip de treball, o bé que sigui la mateixa executiva que hi ha actualment qui porti l'UGT a Girona, amb vistiplau de la UGT de Catalunya, i sense presses cercar entre l'afiliació la persona més adient. Jo crec que aquesta tercera opció és la més factible.

Sí. Quan Camil Ros va marxar a la UGT Catalunya jo ja formava part de la seva executiva i per consens em van escollir. Si ara no hagués dimitit per presentar-me a les eleccions al Parlament, també ho hauria acabant deixant perquè ja havia dit que no m'hi tornava a presentar. Estic molt contenta i orgullosa de com ha anat el sindicat durant tot aquest temps. Han sigut uns anys amb moltes dificultats i els pitjors del mercat laboral i social perquè hi ha hagut moltes retallades. Com a sindicat hem aconseguit mantenir-nos molts units per continuar amb la mateixa representació que teníem i la filiació, que durant aquests anys de crisi ha baixat molt poc, ara sembla que torna a remuntar. Amb Camil Ros es va aconseguir ser el primer sindicat i a partir d'aleshores ho hem mantingut sempre. El que sí que hi ha hagut, i això ha passat en tots els sindicats, és una davallada del nombre de delegats.

Perquè aquests darrers anys hi ha hagut molts tancaments d'empreses i molts expedients de regulació d'ocupació i acomiadaments de treballadors en les plantes de treball. Per posar-te un exemple, l'any 2011 a la UGT érem 2.547 delegats i ara en aquests moments en som 2.042. I només perquè vegis que la davallada ens ha afectats a tots, a CCOO fa quatre anys eren 2.203 i han passat a 1.804.

N'hem fet moltíssimes, de manifestacions. L'altre dia vaig calcular que n'he fet unes tres-centes i la més multitudinària de totes va ser la vaga general del 2012, en la qual a les comarques gironines van participar unes tretze mil persones. Que per ser Girona és molta i molta gent. També hem fet mobilitzacions per protestar per la reforma general, polítiques d'austeritat, retallades de la Generalitat, el bloqueig dels convenis i temes d'empreses com ara Aconda, Torraspapel i Burotex, entre d'altres. Jo crec que anys enrere els sindicats exercíem des dels despatxos però que aquests darrers anys hem fet molt carrer i hem estat al costat dels afiliats i delegats i als centres de treball. I aquesta línia, al meu parer, és la que ha de continuar.

Viure els ERO de tancament de les empreses perquè darrere de cada tancament hi ha moltes persones i famílies i això ho vius molt directament. L'any 2010 va ser un any especialment dur perquè hi va haver molts tancaments i a Girona no hi estàvem acostumats. Recordo especialment el tancament d'Aconda, perquè vaig estar molt amb ells, i veure que no ens en sortíem i no hi havia possibilitats va ser molt dur. També ho he passat malament quan algun company s'ha mort o té algun problema greu.

Contra les retallades. Les que hi ha hagut de les pensions, les d'ocupació i les de salaris. Ha sigut una constant. He enganxat tres vagues generals i és molt dur, però si no haguéssim fet tot el que hem fet, malgrat la mala premsa que tenim, ara estaríem molt pitjor. Durant els anys de crisi, el resultat d'una mobilització costa molt de veure. Abans feies una vaga general i al cap de dos dies podies negociar amb els governs. Ara no. Però quan fas una revisió de tot el que s'ha fet, veus que sí que hem fet molt.

Comencem a veure que es crea una mica d'ocupació i la prova és que el 2010 i el 2011 havíem arribat als 100.000 aturats i ara no hi són mai. Però les feines que es creen ara són molt precàries amb salaris que no permeten viure. Hem passat uns anys que cap empresari gironí parlava de contractar més personal, tot al contrari, i en canvi ara, sobretot en el sector serveis, comença a haver-hi un repunt d'ocupació. El problema és que ara la reforma laboral ha fet que puguis contractar fins i tot a hores, amb feines molt dolentes, i la gent cada vegada ha d'agafar més feines per poder guanyar-se la vida. Per tant la creació d'ocupació no repercuteix a tothom igual.

Aquesta setmana he llegit que als Estats Units estan pitjor que nosaltres. Jo crec que per millorar hi ha d'haver un canvi total de polítiques socials i laborals. Hi ha d'haver una redistribució de les feines, s'ha de treure aquesta dicotomia del que està fix i del que no, però al contrari del que promulga molta gent. La gent ha de tenir un treball estable per poder viure perquè, si no, no tens ni incentius de treballar ni de formar-te, perquè no saps si demà tindràs feina. I després tenim un problema molt important amb la gent més gran de 55 anys que ha quedat aturada i que difícilment tornarà a treballar. Nosaltres portem una proposta que no costaria gaire posar a la pràctica que consisteix en el fet que aquesta gent cobrés la cotització un temps determinat per arribar a la jubilació i poder cobrar. I l'altra és el tema dels joves, que si continua la llei de jubilació i de pensions com està ara no cobrarà ningú. És per això que presentem una proposta de formació perquè una persona que està estudiant molt de temps entrarà molt tard en el mercat de treball i no li queden prou anys per cotitzar el que marca la llei i per tant no podrà jubilar-se cobrant. És per això que suggerim que el temps de formació també es cotitzi. Com pots veure hi ha temes que forçosament s'han de canviar i aquest canvi de polítiques ha de venir ara per força.

[Riu.] Penso que sí. Les jubilacions públiques crec que sí que es continuaran cobrant, si es fa un canvi de la política en concret. El que no es podrà mantenir amb el sistema d'ara. Perquè si es tenen sous molt precaris i es treballa poc no ens podran pagar jubilació a tots nosaltres. Tot va lligat. La mentalitat laboral ha de canviar totalment en tot. És per això que vull fer política, per poder canviar totes aquestes coses. No podem deixar-ho en mans dels que hi ha ara. No pot ser que la gent que fa les lleis no vegi que si et quedes sense feina als 55 anys no hi ha possibilitat que entris altre cop al mercat laboral i per tant no cobris quan has estat trenta anys treballant. Hi ha d'haver gent normal i corrent que vegi aquestes coses.

Sí, en política municipal, a UPM i després a ERC a Torroella de Montgrí.

Dins del meu centre de treball era una de les delegades de la UGT i em van proposar alliberar-me. Vaig entrar a Fete, que és la Federació d'Ensenyament, i mentre estava treballant amb el sindicat per la federació el grup de Camil Ros em van dir si volia assumir els temes socials i d'ocupació a la UGT. I com que aquests temes sempre m'han agradat i hi crec, vaig acceptar. Hi ha d'haver gent que defensi les millores col·lectives i només anant tots junts podem aconseguir millorar-ho. A la UGT, hi he estat molt bé i hi estic molt bé i em sento molt còmoda defensant els treballadors i treballadores perquè jo em sento classe treballadora. Crec que s'han de defensar més els drets col·lectius que els individuals i només millorant els drets col·lectius pots millorar els individuals.

No ho sé. Ara em presento a les llistes de Junts pel Sí i segur que sortiré perquè vaig de número sis. Aquest projecte és per estar-hi entre vuit i divuit mesos i en aquest temps intentar crear les figures i poder tenir un estat independent. I em fa molta il·lusió treballar políticament pels temes de Seguretat Social, les pensions i els salaris. I quan s'acabi tot això suposo que tornaré a l'escola, que és on treballo.