Un auditori ple fins dalt i un ponent que no necessita micro i que baixa a la platea per estar més a prop del públic són sinònims d'èxit. La primera de les conferències organitzades en el si de les V Jornades Econòmiques de Pineda va aconseguir ahir molt més que uns aplaudiments de cortesia. Va tocar la fibra i va copsar l'interès de molts dels presents, que van comprovar fins a quin punt les explicacions, quan es donen sense embolcalls per fer-ho més bonic –o menys negre, tenint en compte el cas– i amb lletra clara, tenen molts punts perquè siguin escoltades. L'heterogeneïtat dels participants i dels seus llocs d'origen no va ser cap escull perquè l'expert en la matèria, un conegut i respectat Ferran Soriano, manegués l'hora llarga d'exposició com va voler. De fet, jugava en camp adobat perquè quan tocava explicar conceptes un pèl complicats l'home es treia de la màniga el seu passat com a vicepresident econòmic del FC Barcelona i feia entrar en escena des del tranquil i líder coach Frank Rijkaard fins al discutit però eficaç –fins que ja no ho va ser– Louis Van Gaal. Els seguidors del Real Madrid ho van tenir francament magre.

I és que en bona part la cosa anava de líders. De gent amb carisma suficient per arrossegar la resta de la societat cap a les seves idees, o negocis. I els no versats en la matèria vam descobrir amb certa sorpresa que de líders n'hi ha de diferents maneres i que tant ho pot ser un paio amb gran capacitat de seducció però alhora amb un gran suspens en gestió de les persones com un que en això de resoldre conflictes i convèncer el personal sigui una fura, però que de contingut va una mica fluixet. Soriano es va decantar sense complexos per un líder grupal. És a dir, avantposar els interessos del conjunt als propis i assegurar-se que en aquest conjunt n'hi hagi un que tingui les idees brillants, un altre que sàpiga veure els problemes que poden ocasionar i un altre disposat a fer la feina. Els tres càrrecs, segons el ponent, són igual d'importants quan es tracta de tirar endavant un projecte. L'actual president de Spanair va obrir altres línies de debat, però una de les més insistents va ser la de relacionar el concepte ‘innovació' amb el de ‘risc'. «La innovació demana risc i qui fracassa és millor candidat per tenir èxit.» Vaja, una màxima d'aquelles que mereixen fer-se amb punt de creu i ser penjades en un lloc destacat del despatx de l'empresari.

La conferència de Ferran Soriano va deixar pas a un altre dels ponents més esperats de les jornades: l'alcalde de Sant Sebastià, Odón Elorza (PSC), carregat amb un grapat de bones imatges de la ciutat i amb el propòsit gens amagat de fer-ne propaganda ara que el municipi es postula com a Capital Cultural Europea per al 2016. Increïble la quantitat de projectes fets, a mig fer i pensats que ha de tirar endavant la capital de Guipúscoa. Qualsevol al seu costat se sent petit i poc ambiciós, però sembla que darrere de l'exposició hi havia el missatge clar que qui no creu en les possibilitats del seu municipi ja cal que no esmerci esforços a fer-ne publicitat. Entre els assistents a la xerrada de l'alcalde basc hi vaig veure també alcaldes de la zona de l'Alt Maresme. Potser sí que la resposta es troba mirant més enllà dels límits municipals i ajuntant esforços per millorar els resultats. Potser sí.