La història dels nostres comtats, abans que fossin catalans

Avui es presenta a Perpinyà el setè volum de la col·lecció Atles dels Comtats de la Catalunya Carolíngia. Els autors, els historiadors, Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, van començar ara fa uns 20 anys la impressionant tasca de recollir i cartografiar la important documentació anterior a l'any 1000 referent a les terres catalanes. El resultat és la publicació d'ençà onze anys, en volums successius, dels atles de Besalú, Empúries i Peralada, Girona, Osona, Manresa, Urgell i finalment, ara, l'Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-991). Cada una d'aquestes publicacions ofereix una valuosa fotografia des d'un punt de vista demogràfic, econòmic i social d'aquestes terres, en l'època posterior a la romanització i a les conquestes visigòtiques i musulmanes, amb l'assentament de la conquesta carolíngia que posteriorment desembocarà en el que anomenarem els comtats catalans. Des del rigor històric de la col·lecció, cada atles, abundantment il·lustrat, també s'adreça als no especialistes i té vocació de popularitzar i vulgaritzar un fons documental que hauria pogut quedar reservat als investigadors. «Hem volgut fer un inventari, posar a disposició del lector una eina amb una cartografia actual, a partir de documents originals que podien ser en llatí, i dispersos entre París i Barcelona», explica Víctor Hurtado.

L'historiador també precisa que no interpreten la història: «Recollim quins eren els senyors importants de cada lloc i els situem quan els documents ens ho permeten i no ens inventem res per tapar els llocs que queden en blanc.» En la presentació d'aquest volum dedicat als comtats del nord de l'Albera, es precisa que s'han localitzat més de 1.000 topònims que ja existien fa més de mil anys i que permeten reconstruir el poblament del territori. La riquesa de la documentació que ha arribat fins a nosaltres també permet fer una reconstrucció de com era el paisatge de l'època: la xarxa de les vies i camins més importants, la distribució dels molins, de les salines i les mines de ferro o les característiques dels conreus, de les terres d'horta, de vinya o dels boscos. Amb els documents cartografiats també es mostren els límits i la distribució dels importants dominis que tenien els bisbes –en aquest cas, el bisbe d'Elna– i els nombrosos monestirs. Segons els responsables de l'obra, «d'una manera especial, en aquest volum ens adonem del pes religiós, polític i econòmic que tenien les abadies de Sant Miquel de Cuixà, Santa Maria d'Arles, Sant Genís de Fontanes o Sant Andreu de Sureda».

La presentació es farà avui dimecres 3 de març, a les 5 de la tarda, en presència dels autors, al Servei de Català de l'Ajuntament de Perpinyà (42, av. de la Gran Bretanya).