Les guerres del passat i les actuals es van fer presents ahir en la secció oficial del festival de Canes a través de La princesa de Montpensier, una adaptació del cineasta francès Bertrand Tavernier d'una novel·la de Madame de La Fayette ambientada a la França de la persecució dels protestants al segle XVI, i d'Un home que crida, amb la qual Mahamat-Saleh Haroun aborda els conflictes que devasten el seu país, el Txad. El director francès fa un cinema del passat. L'africà fa un cinema del present que ens interpel·la vivament i que va fer mantenir l'interès per una secció oficial en què també sembla que es nota la crisi econòmica i generalitzada.
Feia tretze anys que el cinema africà, fràgilment sostingut per la producció europea i particularment francesa, no competia en la secció oficial del festival de Canes. Aleshores ho va fer amb Kinni et Adams, d'Idrissa Ouedraogo (Burkina Faso). Ara Mahamat-Saleh, que es va exiliar a França als anys vuitanta i que amb la seva pel·lícula anterior (Daratt, premi especial del jurat a Venècia l'any 2006) va construir una paràbola sobre les ferides deixades per la dictadura d'Habré al Txad, ha dut a Canes un crit de dolor africà pels joves que moren a la guerra civil i pels vells que, arran dels canvis econòmics favorables a la rendibilitat capitalista, perden els llocs de treball i també els fills. El protagonista de la història és Adam, un antic nedador que ha convertit la piscina de l'hotel on treballa en un refugi que dóna sentit a la seva vida. Amb l'entrada d'uns nous inversors, perd la feina a favor del seu fill. D'aquí, aquest home actuarà com un Abraham que sacrificarà el seu fill venent-lo a l'exèrcit. El penediment du a un sofriment que mai no podrà acabar-se i que no té redempció possible. Mahamat-Saleh Haroun observa amb aflicció el dolor del seu país, però mantenint una distància respecte als personatges que busca l'emoció sense forçar-la i evitant la manipulació dels espectadors.
Si Mahamat-Saleh Haroun fa present un dels conflictes del món actual, el veterà cineasta Bertrand Tavernier ha optat per realitzar un film d'amor i de guerra ambientat en la França del segle XVI. Per fer-ho ha adaptat una novel·la de Madame de La Fayette (escriptora del segle XVII i també autora de la famosa La princesa de Clèves) a l'entorn d'un personatge femení, la princesa de Montpensier, esquinçat entre l'estima que descobreix pel seu marit imposat i la passió que sent pel duc de Guise, un dels més intransigents fonamentalistes catòlics que van participar activament en l'anomenada matança de Sant Bartomeu l'agost de 1572. També hi ha un altre home, el comte de Chabannes, interpretat pel gran Lambert Wilson, que en tindrà cura mentre els altres es dediquen a la guerra, de la qual ell ha desertat després d'haver matat una dona embarassada. Tavernier opta per una realització clàssica que aporta un film superficialment novel·lesc i pesadament academicista. Res a veure amb l'adaptació que Patrice Chéreau va fer d'una novel·la (La reina Margot, d'Alexandre Dumas) relativa al mateix període. Chéreau hi fa sentir els efectes brutals de la violència en els cossos, i també que la recreació de les guerres del passat pot ser una manera d'abordar els conflictes del present. Aquest no és el cas de Tavernier.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.