La pel·lícula dura més de cinc hores, però passa tan ràpida com una bala. Comptant amb una gran tasca de documentació, el cineasta francès Olivier Assayas ha passat a la ficció la vida itinerant d'Illich Ramírez Sánchez, anomenat Carlos, i va ser projectada integralment ahir al festival de Canes.

La pel·lícula, una producció del Canal Plus francès, fa un seguiment de les activitats del cèlebre terrorista, que va començar combatent l'imperialisme aliant-se amb la causa palestina, però que, sota la seva protecció fins a la caiguda del mur de Berlín, va treballar pels estats del règims comunistes de l'est i dels països àrabs bel·ligerants contra l'Occident. Així és que el film traça amb gran interès un mapa geopolític des de mitjans dels anys setanta fins l'any 1997, en què el veneçolà Carlos va ser jutjat a París, on continua complint una condemna a cadena perpetua.

El film Carlos va projectar-se a banda de la competició, dins de la qual van presentar-se la sud-coreana Poetry, molt ben rebuda pel públic, i una tremenda pel·lícula del documentalista ucraïnès Sergei Loznitsa, Schastye moe, títol que pot traduir-se com ‘la meva felicitat', un film amb una amarga ironia. El cas és que, en el seu viratge cap a la ficció mantenint les seves traces de documentalista, Loznitsa presenta un món absolutament violent localitzat a un paisatge de la Rússia rural.

El temps present s'alterna amb el passat, sobretot relatiu a la memòria de la Segona Guerra Mundial, marcant una continuïtat de l'instint de supervivència més brutal.

Una visió de Rússia que espanta.