Camell interpreta Pau Casals

De Pau Casals se'n desconeixia, fins fa poc, la seva carrera com a compositor. El gran èxit aconseguit com a intèrpret de violoncel va eclipsar la faceta de creador. Ha estat a partir de la presentació del CD Integral de l'obra per a piano (2012) que ha sortit a la llum una obra inèdita que dormia a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Una obra que la Fundació Pau Casals ha volgut recuperar a partir de la revisió i l'estudi que n'ha fet el pianista Jordi Camell. La directora del Museu Pau Casals, Núria Ballester, fa uns anys, va mostrar a Camell uns manuscrits inèdits de Pau Casals, que no sabia que existien, i a partir d'aquí, amb gran emoció, Jordi Camell es va posar a treballar i a interpretar una obra d'una riquesa extraordinària. Una obra que es pot comparar a la música romàntica del centre d'Europa del XIX, d'autors com ara Schumann i Brahms. Una obra per a piano íntima i sorprenent. Com diu el mateix Jordi Camell: “Una música que contradiu l'estereotip que es té d'un Casals impulsiu, arrauxat i geniüt. Com si a través del piano trobés la pau, el repòs i la introspecció que li servís de balança en la seva excitant vida professional i personal.”

El compacte es va presentar al Palau Robert de Barcelona el març del 2012. Catalunya Música es va fer càrrec de l'enregistrament de La integral de l'obra per a piano de Pau Casals (1876-1973) i l'Editorial Boileau va editar-ne les partitures. El CD també inclou dues peces de Camell en homenatge a Pau Casals. Es tracta de Variacions sobre Cor de Pastors (2011) i Fantasia sobre la sardana en Do Major (2012). El juliol del 2012 es va estrenar aquesta obra completa en el 32è Festival Internacional de Música Pau Casals, al barri de Sant Salvador del Vendrell. En la primera part, es van interpretar les obres de joventut compreses entre el 1893 i el 1898, de gran vivesa; i, en la segona, l'obra recollida entre el 1935 i el 1955. Cal esmentar que Jordi Camell debutà per primer cop com a pianista amb un recital a la Casa Museu Pau Casals i té una gran vinculació amb la figura del mestre.

Pau Casals transmet en algunes d'aquestes composicions serenes evocacions del paisatge i de la natura. Ho trobem reflectit en el llibre Reflexions de Pau Casals: “No crec que passi un sol dia en el qual no tingui ocasió de quedar-me admirat davant el miracle de la natura. Arreu es fa palès. Pot tractar-se d'una ombra en una muntanya o d'una teranyina resplendent per la rosada o de la llum del crepuscle sobre les fulles d'un arbre. Sempre he estimat el mar d'una manera especial. Tinc el vell costum de caminar per la platja cada matí abans de començar a treballar.” (Reflexions de Pau Casals. Pensaments íntims i personals recollits per Albert E. Kahn. Antoni Bosch Editor, 2011, p.19). En aquesta música potser hi trobem la imatge del lent caminar del músic, la claror inigualable del cel a Sant Salvador, el verd intens de les vinyes a l'estiu o el calmat somieig d'una vela que passa horitzó enllà. Jordi Camell explica que les obres que va compondre Casals després del 1935 són senzilles, belles, poc complicades, amb clares referències a Mompou.

El 27 de juny passat, la Fundació Pau Casals va organitzar aquest mateix concert Pau Casals, obres per a piano a l'Auditori Tarragona. L'acte s'inicià amb la projecció del film Pau Casals a les Nacions Unides, durant l'octubre del 1971. A continuació, Marta Casals Istomin va reivindicar davant del públic assistent els valors que el mestre va defensar durant tota la vida: llibertat, justícia i pau, tot fent referència al moment decisiu i històric que es viu actualment a Catalunya. En finalitzar l'acte, el públic assistent va poder fer un tast del recuperat pastís de garrofa del Vendrell acompanyat del cava Reserva de la Música, de Jané Ventura.