cultura

Musicals a mida

El gros dels musicals d'aquesta temporada a Barcelona són de mitjà format

L'any passat, els musicals van aguantar gràcies a l'empenta dels personatges monàrquics de Polònia, que van fer de La família irreal l'espectacle més potent del la cartellera. Va aguantar tota la temporada i, ara, aspira a fer-ne una segona des d'octubre i, previsiblement, fins Nadal. Tot i que només estigui aquests tres mesos en cartellera, serà dels títols que oferirà un major nombre de localitats, ja que es representa al Teatre Victòria, amb un aforament que supera el miler d'espectadors. També retorna T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré, un clàssic de la cartellera.

Ha trigat molt a arribar el musical familiar Sonrisas y lágrimas. Ja ha fet una llarga temporada a Madrid i fa mesos que volta per tot l'Estat. De fet, la temporada passada, ja van fer estada al Centre Cultural Sant Cugat, on (divendres, l'equipament va celebrar els vint anys d'història) rarament programen més de dues sessions per títol. Ara seran al Tívoli des d'aquesta setmana i, previsiblement, també fins Nadal. L'obra insisteix en el hit del Do, re, mi de la família Von Trapp. De fet, fa un repàs de la vida d'aquella família nombrosa amb un pare vidu militar que no sabia relacionar-se amb els fills sense patir el dolor de la mort de la seva dona i que es negava a participar com a militar en l'exèrcit de Hitler. Tot fa un tomb quan una novícia distreta pel voleiar de les papallones es dedica a instruir aquella canalla en una casa pairal dalt de la muntanya. Els productors, que ja van estar a Barcelona amb Hoy no me puedo levantar i 40 el musical, estan convençuts que l'estació ideal per aterrar a la capital catalana és la tardor. Per això, l'any passat van renunciar a entrar-hi, ja que no disposaven de sala de gran format per a aquelles dates.

De mitjà format

El gros dels musicals d'aquesta temporada són obres de mitjà format. Això ha facilitat que hi hagi una notable presència del català en aquests muntatges de gran abast de públic. I és que, habitualment, els musicals de gran format pretenen fer gires per tot l'Estat i no es molesten (tot i que molts cops hi hagi un repartiment català) a fer la traducció de tot el llibret. Sí que hi ha hagut excel·lents excepcions amb el Forever young, i fins i tot (fent un elogiós joc combinatori) en algunes sessions del Grease de la Cúpula Arenas de fa dues temporades. També van voler introduir temes en català el musical amb format quasi de concert de rock 40 el musical, tot i que només quedava com un gest de bones intencions, una picada d'ullet. Fins i tot el Lliure té un musical en nòmina a l'Espai Lliure: Marry me a little de Sondheim, dirigit per Toni Martín, amb Mone i Toni Viñals (del 27 de novembre al 22 de desembre). També en l'apartat Aixopluc, hi ha un divertit i sòrdid De quan somiava, inspirat en les cançons d'Eurovisió i les tonades nostàlgiques ressonen en A la ville... de Barcelona.

Els musicals de format mitjà són obres més humils que busquen la connexió amb el públic a través de les petites històries (còmiques o tràgiques) i una proximitat que permet veure una interpretació més íntima. El primer que ha obert foc és 1714, crònica d'un setge, un drama musicat que repassa la caiguda de la muralla de Barcelona davant de les tropes borbòniques de Felip V. La peça aspira a atrapar el públic adult, tot i que també pot interessar un públic adolescent. Sense voler fer política, la peça, amb música de Ferran González (ànima de Pegados, un títol que retorna al Capitol), fa una aproximació a com es va desenvolupar la història fent breus salts enrere amb personatges històrics. Però són protagonistes anònims, defensors de la muralla, els que faran evident la por a la pèrdua dels drets civils. L'obra té data de sortida el 10 de novembre, però podria tenir més vida, possiblement, si hi hagués demanda d'espectadors.

El Teatre del Raval enllaçarà dos musicals amb el que, presumiblement, serà la sala que disposarà de major nombre de funcions de tot Barcelona. Dijous es va estrenar Goodbye, Barcelona, una peça que té un llarg recorregut: es va estrenar a Londres el 2011 i, finalment, fa estada a Barcelona. També la producció ha estat de cocció molt lenta. La direcció del Raval compta que el musical es podrà estar en cartell fins al Nadal i que, si es considera la producció acabada, el rellevarà un clàssic a Barcelona, Germans de sang, amb la interpretació, novament, de Roger Pera, un títol que ja haurà aixecat en tres ocasions. El Raval aspira a recuperar el públic de La vampira del Raval, una peça que repescava el mite del personatge amb una posada en escena entre emocionant i apunts còmics (amb una flaire a Sweeney Todd). Al desembre es desencalla Boig per tu, un musical amb Pep Sala com a director musical i Ricard Reguant com a director i impulsor del projecte. Des que Reguant va dirigir un vídeo de Sau que s'està coent aquesta obra, que també va viure una versió paral·lela amateur, fa uns cinc anys. Ara serà al Barts amb un horari de tarda que pot ser una revolució a Barcelona. El que és habitual en les grans capitals del musical que prova fortuna a Barcelona. Reguant està convençut de l'èxit.

Quan s'entra en sales petites, es multipliquen les propostes musicals. Torna Pegados, que és una comèdia irreverent d'una parella que s'han quedat enganxats mentre feien l'amor i arriben amb aquesta forçada posició a l'hospital. La parella ja ha voltat per tot l'Estat espanyol i s'endú el favor del públic per la seva desinhibició. Marc Vilavella, que ahir va completar la temporada de Le llaman copla al TGB, més endavant, recuperarà el seu valorat Ojos verdes a La Seca. L'equip de TGBLa copla respira quan se li treu tots els quilos de maquillatge i tòpics i es permet que la història, tràgica o còmica, desplegui els seus encants davant del públic, amb una interpretació vocal notable i molta complicitat en l'execució entre els actors i, sobretot també, amb el públic. i Versus, de fet, ofereixen tres musicals en breu: Babet, cuina a tres veus, una comèdia gastronòmica que farà temporada de dijous al 10 de novembre; el retorn de Cuentos cruentos al Teatre Gaudí i, finalment, donen l'oportunitat a un imprevisible Improadway, un musical d'improvisació que recorre la història dels grans temes de Broadway, a partir del 17 d'octubre.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.