cultura

Goran Paskaljevic

Director de cinema

“Mai m'ha importat plorar al cinema”

Goran Paskaljevic (Belgrad, 1947) és un dels cineastes serbis més reconeguts arreu del món. Coincidint amb l'estrena de la seva pel·lícula Al nacer el día –que es pot veure des de divendres–, la Filmoteca li dedica una retrospectiva.

‘Al nacer el día' aborda un tema recurrent de la seva obra, les seqüeles de la violència, en aquest cas la derivada de la
Segona Guerra Mundial.
Sí, volia fer una pel·lícula tranquil·la i reposada –cosa que no em resulta fàcil–, en part perquè el protagonista és un home gran, però que per sota parlés de la violència. Totes les guerres es basen en la violència.
La pel·lícula parla dels gitanos del seu país. D'on li neix
el seu interès constant pels marginats?
Una societat s'entén millor si
el seu destí es veu a través dels ulls dels marginats que no pas a través dels herois.
L'existència del camp de concentració de Semlin, del qual parla ‘Al nacer el día', és molt poc coneguda.
Fins i tot la gent que viu a Belgrad n'ignora l'existència. Quan estàvem filmant allà, la gent del meu equip no creia que una persona gran no conegués la història d'aquest camp; vaig aturar el rodatge i vaig sortir a preguntar a la gent que hi viu a prop si sabien el que es feia allà, i només a un parell de persones els sonava vagament. És una història oblidada, cosa que em produeix molta vergonya, és l'indret de l'Holocaust menys conegut. Els polítics hi van un cop a l'any, dispositen flors, prometen un centre memorial, i marxen. No era un camp d'extermini, des d'allà distribuïen gent cap a altres camps, però hi va morir gent de fam o de malalties. Hi van passar unes vint mil persones.
Com va arribar a les seves mans la història real en què
es basa ‘Al nacer el día'?
El guionista Filip David té 73 anys, és serbi i és jueu. Era petit quan va esclatar la guerra, i els seus pares li van canviar el nom i el van deixar amb una família camperola, mentre ells lluitaven com a partisans; el moviment antifeixista iugoslau era molt fort. Durant molts anys vam parlar de fer una pel·lícula sobre això, i finalment ha estat aquesta. L'element musical és ficció, tota la resta s'ajusta molt al que va passar.
A vostè li agraden les històries creuades i les estructures narratives complexes, però en aquest cas ha optat per un únic protagonista principal...
Volia fer una pel·lícula intimista, cosa que no és fàcil. I també volia fer una història emotiva, però sembla que a molta gent li fa por manifestar les seves emocions. Al festival de Toronto, la pel·lícula es va projectar en una sala plena de gent que va acabar plorant. Allà hi vaig veure un crític americà a qui conec des de fa anys, que estava emocionat, però quan va escriure la crítica la va acusar de ser excessivament sentimental. A mi mai m'ha importat manifestar les meves emocions i plorar al cinema, però dec ser un antiquat.
Com veu l'Europa actual, vostè que sovint ha parlat dels problemes dels immigrants?
Sempre he estat un gran defensor d'Europa, però el seu gran valor és la seva enorme diversitat cultural. Malauradament, la crisi econòmica ha tornat a crear grups de marginats.
La retrospectiva que mostra la Filmoteca inclou els seus films més coneguts, que conformen la ‘trilogia sèrbia': ‘El polvorín', ‘Optimistas' i ‘Lunas de miel'. Sempre van estar concebudes com a trilogia?
Un cop acabava una pel·lícula, la història portava a l'altra. El que em sap greu és que, per raons de pressupost no hem pogut mostrar una retrospectiva íntegra, com s'ha pogut veure a Nova York.
‘La otra América' i ‘How Harry become a tree' les va rodar fora del seu país i amb actors
anglosaxons.
Era l'època de Milosevic, no podia rodar al meu país perquè m'hi vaig oposar obertament i em consideraven un enemic públic. Per culpa de la crisi, sembla que ara hauré de tornar a rodar fora.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia