Rellegint ‘Lo tres de nou'

L'any 1901 es va estrenar al Teatre Principal de Valls el quadre costumista de temàtica castellera Lo tres de nou, obra de Raimon Casas Pedrerol. Des de llavors, la peça ha estat representada en diverses ocasions però gairebé no havia estat objecte d'estudi. De fet, en bona part ha arribat als nostres dies mercès a la transcripció que en va fer Pere Català i Roca al primer volum de Món casteller (1981).

Més de 100 anys després de la primera representació sobre els escenaris, ara el filòleg i periodista Xavier Brotons s'ha enfrontat a una anàlisi de l'obra que publica l'editorial Cossetània. I ho fa a partir de la tesi que el text de Raimon Casas Pedrerol té un caràcter “amablement anticasteller”.

Lo tres de nou descriu el personatge de l'Isidro, obsedit amb el món dels castells i amb la seva colla, i que vol casar la filla amb qui li farà de substitut als terços de la construcció que es porta a plaça. Ella, però, a qui s'estima és en Joan, personatge repudiat per l'Isidro perquè veu en els castells un anacronisme. En Joan defensa que els joves han de dedicar els esforços a altres objectius, com ara assolir la justícia social, i l'Isidro no vol un home a casa que no segueixi la tradició castellera.

Brotons defensa que darrere aquest fil argumental hi ha la ideologia progressista i republicana de l'autor. “Casas defensa que els temps passats s'han de superar i que la gent jove ha de dedicar les energies a renovar la societat i no a fer castells.” Un discurs, afegeix Brotons, de la raó contra el tradicionalisme arcaic en què el personatge del jove Joan recull “els elements de regeneracionisme de l'argumentari republicà”.

En la reedició del volum, Brotons no sols s'ha enfrontat a una primera interpretació en profunditat de l'obra, sinó que també ho ha fet amb el llenguatge i, a més, amb una pionera aproximació biogràfica de la figura de l'autor de l'obra. De fet, el propi Brotons reconeix que Casas mereix un estudi més aprofundit que, a la vegada, permeti filar més prim pel que fa al missatge que traspua Lo tres de nou.

De fet, l'obra apareix en un moment en què el fet casteller viu una crisi, el context polític i social general és convuls, en plena efervescència de les tesis modernistes i, evidentment, unes claus locals vallenques que n'influencien el discurs.