La història del MNAC és una història d'alegries i de tristeses. De tot una mica fins fa ben pocs anys. I és que fins al 2004 no van tornar a lluir, juntes, totes les col·leccions d'art que, ara fa 75 anys, es van inaugurar al Palau Nacional –edifici que aquest 2009 també fa anys: 80. La Guerra Civil espanyola les va allunyar primer cap a Olot i després, a París. I quan van poder tornar a Catalunya, el 1945, van quedar marcades per una frontera artificiosa: l'art medieval, renaixentista i barroc es va quedar al Palau Nacional i l'art modern, el dels segles XIX i XX, va ser instal·lat a l'antic arsenal de la Ciutadella (el que havia estat el Museu d'Art Modern).

Els actuals gestors del MNAC són ben conscients d'aquesta història de vaivens que en va fer de les seves el mateix dia que s'inaugurava el museu: de fet, s'havia convocat pel 7 d'octubre, però els Fets d'Octubre, amb el president Companys empresonat després de proclamar l'Estat Català, van obligar a posposar la inauguració fins a l'11 de novembre. És clar que no va ser ben bé el mateix: la inauguració la van presidir els militars del govern accidental.

Per aquest dimecres, doncs, no hi ha cap acte oficial al MNAC de celebració dels 75 anys. Però de festa d'aniversari n'hi haurà, i força. Els regals més destacats són dues exposicions que, a partir del pròxim 3 de desembre i fins a mitjan mes d'abril, portaran a Barcelona el millor art català que hi ha escampat pel món. L'exposició més important es titula Convidats d'honor, i presentarà 75 obres mestres de l'art català pertanyents a col·leccions privades, museus catalans, europeus i americans i al patrimoni eclesiàstic. Hi haurà peces des de l'edat mitjana fins al XX, d'entre les quals destaquen especialment la Majestat de Beget, obra capital de l'escultura romànica catalana, i el retaule gòtic de la Mare de Déu de l'Escala, de Joan Antigó, que aprofitant l'exposició del MNAC s'han restaurat.

L'altra exposició, com a complement d'aquesta, és La princesa sàvia, i reunirà el conjunt complet de pintures que decoraven la capella dedicada a Santa Caterina, a la catedral de la Seu d'Urgell; pintures que van ser arrencades en la dècada dels anys trenta i que actualment es troben disperses entre el MNAC, el Museu Episcopal de Vic i l'Abegg-stiftung, a Riggisberg, Suïssa.

Ambdues exposicions seran d'entrada gratuïta. Pel MNAC, ha estat una decisió valenta, arriscada i tot, si es té en compte que l'any que ve el museu disposarà d'un pressupost (21,6 milions) que serà un 14% més baix del d'aquest any. La directora del MNAC, Maite Ocaña, assumeix una situació que no fa gaire bona cara: aquest any el museu ha vist com es reduïen en un 32% els ingressos propis, sobretot a causa de la davallada estrepitosa de demandes de lloguer de la sala oval. Quant a l'ajut de les administracions, serà d'un 1% menys comptant-les totes. L'Ajuntament, per exemple, ha reduït un 7% la seva aportació.