Oficialment, la guerra freda es va declarar morta el 1989. Però a Corea, a les dues Corees, encara no se n'han assabentat. El fotògraf sud-coreà Noh Suntag és dels pocs que han pogut robar imatges de Corea del Nord –això sí, amb un policia paparra que controla els seus passos–, i del seu treball es desprèn que entre els dos països hi ha moltes menys diferències del que sembla: el militarisme regna a ambdós cantons de la frontera ideològica.

Noh Suntag (Seül, 1971) no ha tingut mai la il·lusió que la seva obra fotogràfica pugui adobar el camí de la reconciliació. No en sap res, diu, de solucions, però sí que creu que el seu treball, oscil·lant ambiguament entre el fotoperiodisme i la fotografia artística, pot crear «una certa aprensió, una certa incomoditat, recopilar proves i difondre pistes visuals». «Ni Corea del Nord ni Corea del Sud no són cap societat ideal.» Les seves fotografies, que fins al 24 de gener ocupen La Virreina Centre de la Imatge en la que és la seva primera exposició a l'Estat, s'entesten a demostrar-ho, fins al punt que fan aflorar les misèries d'un país i de l'altre. Misèries que s'emmirallen: «Tots dos països presenten gran similitud en la seva respectiva idealització del jo i demonització de l'altre.» A La Virreina són unes dues-centes les imatges –en blanc i negre i en color– que ho proven, imatges preses entre el 2000 i el 2007 que parlen amb el mateix to de veu de com es veuen mútuament els coreans del Nord i del Sud.

L'exposició Noh Suntag. Estat d'excepció, que té per comissaris Hans D. Christ i Iris Dressler, ha arribat a Barcelona després d'haver causat un gran impacte a Stuttgart. És un dels darrers projectes que havia concebut Iván de la Nuez, des de fa uns dies ja rellevat en la direcció de La Virreina per Carles Guerra. «Aquesta exposició em va perfecta com a pròleg i, de fet, estirarem el mateix fil a l'estiu amb una exposició d'antifotoperiodisme», avança Guerra.