No és casualitat que des de l'associació No Jubilem la Memòria s'hagués triat la cova de Santa Llúcia de la Bisbal de Falset (Priorat) per a la celebració de les jornades anuals. La presidenta de l'entitat, Angelica Jackson –historiadora britànica que fa vuit anys que viu a Marçà–, té les cartes de Patience Darton, una infermera que va treballar en aquest territori durant la Guerra Civil espanyola i que va casar-se amb un brigadista alemany, mort en la batalla de l'Ebre el 1938. Darton va relatar en aquesta documentació epistolar bona part de la seva experiència en el conflicte i després de la seva mort, ocorreguda el 1996 durant un homenatge a Madrid, el seu fill va lliurar les cartes a Jackson.

Aquesta història d'amor entre Darton i el brigadista alemany és un dels capítols integrats en la biografia de la jove infermera de guerra que la historiadora Angelica Jackson ha reconstruït i que pensa publicar tan bon punt trobi el segell editorial que més la complagui.

Ho explicava ahir, en la intimitat, a la cova de Santa Llúcia de la Bisbal de Falset –municipi situat al límit amb les Terres de l'Ebre–, després de descobrir una placa commemorativa dedicada a tots els professionals sanitaris britànics. En aquesta planxa metal·litzada s'hi llegeix en llengua anglesa: «A la memòria de tot el personal sanitari britànic que va treballar per mantenir l'esperança en aquesta cova hospital durant la batalla de l'Ebre. 1938.» De fet, bona part del públic que va assistir a la jornada era de nacionalitat britànica, pertanyent a una entitat de brigadistes del Regne Unit que aplega més de vuit-cents socis. Per a tots els espectadors, però per a ells especialment, l'associació No Jubilem la Memòria va preparar una benvinguda amb l'alcalde del municipi, representants de la International Brigade Memorial Trust i Memorial Democràtic.

En un dia rúfol i ventós, l'ambient no era el més apropiat per passejar-se per aquesta cova que va funcionar com a hospital de segona fila durant la Guerra Civil espanyola, però els espectadors, entre els quals hi havia nombrosos historiadors del país, no van deixar escapar l'ocasió de veure de manera excepcional, una exposició de personal i material sanitari produïda pel grup de recreació històrica Ejército del Ebro.

La gran quantitat de material quirúrgic original de l'època, en un perfecte estat de conservació, i un maletí amb instrumental encara per estrenar, van cridar poderosament l'atenció del públic. Un dels integrants del grup de recreació històrica (cirurgià de professió), va donar els detalls de com s'utilitzava aquest material d'escassa evolució amb el pas dels anys i que avui forma part de col·leccions privades.

Jackson, que és autora de Més enllà del camp de batalla i Els brigadistes entre nosaltres (Cossetània Edicions), observava amb una certa emoció tot l'entorn, mentre confessava: «És que hi ha tantes coses a explicar...» Un comentari explícitament inspirat per la vida de Darton, «una dona molt religiosa, amb una gran fe, que, poc a poc, va anar modificant les seves creences fins que va fer-se comunista, tal com ho era el brigadista alemany», recorda Jackson.

L'exposició a la cova de Santa Llúcia, però, no era l'única que es podia visitar. A l'ateneu del mateix municipi, n'havia altres de més previsibles com ara La maternitat d'Elna i Preludi de l'última batalla: les brigades internacionals al Priorat. 1938. I, per acabar, el documental premiat d'Oriol Porta: Hollywood contra Franco, una cinta de plena actualitat a les grans pantalles i que perquè hagi pogut ser exhibida amb tanta immediatesa, membres de l'associació No Jubilem la Memòria han hagut de gestionar i pagar els drets que fixa la normativa.