Amb la màxima que el llenguatge de la música és universal i tot recordant aquella frase tan senzilla com irrebatible en què Duke Ellington assegurava que només hi ha dos tipus de música –la bona i la dolenta–, Kevin Kaska i Louis Stewart van presentar ahir a Barcelona les dues primeres peces per a cobla compostes per autors nord-americans: Rhapsody for cobla (escrita per Kaska) i Symposium for piano and cobla (obra de Stewart). «El tible i la tenora ens van sorprendre –afirmaven–. Són dos instruments que no sabíem ni que existien.» Les composicions, interpretades per la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, s'estrenaran diumenge a L'Auditori en el Memorial Joaquim Serra, durant el qual també es presentarà per primer cop una nova obra del manresà Josep Padró.
Era conegut l'hàbit de l'Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona, entitat organitzadora del memorial dedicat al compositor de Peralada Joaquim Serra, d'encarregar obres a autors no habituats a escriure per a cobles. Que hi hagués dos compositors nord-americans amb la voluntat de fer-ho, però, s'allunyava de qualsevol pronòstic.
Mitjançant un amic comú, Antoni Anguela i Jesús Ventura (president i vicepresident de l'agrupació sardanista) van establir contacte amb Kevin Kaska, un compositor, arranjador, productor i director de Seattle especialitzat en bandes sonores, a qui es va fer arribar un CD i un paquet d'informació del que era una cobla. Ràpidament, es va mostrar entusiasmat amb el gran repte. Quan, poc després, va preguntar a Louis Stewart, que li havia fet de professor, si sabia què eren aquests instruments tan estranys anomenats tible i tenora, Stewart va quedar igualment fascinat i va decidir que ell hi compartiria l'honor de ser el primer nord-americà a escriure una composició per a cobla. «Mai no n'havia escoltat cap –admetia Stewart, ahir–. La majoria d'instruments, de fet, ni tan sols no sabia que existien. Al fiscorn li vaig trobar una certa relació amb el trombó, però el tible i la tenora... [esclata en rialles]»
Cobla no vol dir «big band»
Kaska, amb la tradició nord-americana de big bands ben assimilada, va intentar anar per la «via fàcil» i transportar a la cobla les regles de les bandes grans: «La composició d'instruments era similar, però després vaig veure que la música no tenia res a veure.» El resultat s'està gestant aquests dies en un seguit d'assajos il·limitats entre els dos directors i la cobla. «És com si es convidés un xef nord-americà a unes jornades de cuina catalana a Barcelona. Els plats que cuinaria segur que no serien ni americans al cent per cent ni catalans al cent per cent. Amb la música passa el mateix», concloïa Kaska.
Tots dos reconeixen que els descobriments que han fet gràcies al projecte marcaran ben segur les seves trajectòries futures. «És com quan escoltes per primera vegada Stravinsky i t'adones que ja no tornaràs a escoltar música de la mateixa manera», assegurava Stewart. De tota manera, aplicar les regles de la cobla a l'univers big band no serà senzill: «El gran problema és que tant el tible com la tenora sonen molt fort i es trenca qualsevol equilibri amb la resta d'instruments que constitueixen una orquestra», apuntava Stewart, que admet que li «encantaria» que Symposium for piano and cobla s'interpretés als Estats Units. «Ens caldria, però, portar-hi una cobla, és clar.»
Les composicions de Kevin Kaska (Seattle, 1972) han estat interpretades per una cinquantena d'orquestres simfòniques de tot el món. El músic ha participat en projectes per al cinema en col·laboració amb l'il·lustre John Williams i, recentment, ha compost una de les partitures incloses en la banda sonora de Public enemies, darrer film de Michael Mann. Des de l'any passat, en què va dirigir a Amsterdam una orquestra amb 232 arpes, té un rècord Guinness. D'altra banda, Louis Stewart (Aberdeen, 1944) és director d'orquestra, compositor i pianista, especialitzat en música contemporània.
Rhapsody for cobla i Symposium for piano and cobla s'estrenaran diumenge a les sis a la Sala Oriol Martorell de L'Auditori. El repertori, a més de peces de Joaquim Serra i altres autors, es nodreix d'El plor d'Àfrica, una obra d'estrena per a violí i cobla escrita pel manresà Josep Padró i que, diumenge, interpretarà la Cobla Mediterrània.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.