–«Jo crec que han fet la mateixa evolució de la vida. Avui dia si no evoluciones te'n vas a parar a l'altre barri. Et puc ben assegurar que, si més no durant els vint-i-dos anys que fa que sóc en els Montgrins, hem intentat evolucionar en tots els aspectes: el musical, el tecnològic i també el burocràtic, perquè ara els músics anem ben documentats i gestionats.»

–«Efectivament, perquè abans, quan arribàvem a un lloc per fer una actuació, primer havíem de descarregar i muntar. I a banda del muntatge mínim estructural, evolucionar en l'aspecte tecnològic vol dir que abans, a l'hora del ball, els músics col·locaven un parell d'altaveus en un parell d'arbres, i hi havia un micròfon estàtic per al vocalista i ja estava. Llavors els altaveus cada vegada van ser més grans i va començar a haver-hi més micròfons i nosaltres mateixos portàvem el control de so des de dalt l'escenari. Va ser quan es va haver de començar a agafar alguna persona que no fos músic, perquè tingués cura de muntar i desmuntar, i ja van venir els que són els tècnics de so, i més endavant també els de llum.»

–«Sí. En els meus inicis, en La Principal de Palafrugell, encara recordo que abans de tocar, primer havíem de muntar tota l'estructura. I en acabar l'actuació, llavors havíem de desmuntar i carregar-ho tot a l'autocar. Ara portem cinc persones que tenen cura de tenir-ho tot a punt i controlat. Un xòfer que porta un camió, amb un parell de muntadors, que van a la cabina. Vaja, que no és pas com abans, que a l'autocar hi anàvem tots els músics i tots els instruments i aparells. El tècnic de so i el de llums viatgen pel seu compte. Pensa que d'aquell micròfon estàtic per al vocalista es va passar a tenir-ne un cada músic i ara, n'hi ha d'estàtics per si els músics alguna vegada han de fer veus, però a més ara els instruments ja porten uns micros sense fils i el músic es pot anar movent per tot l'escenari sense cap problema de qualitat de so.»

–«La missió d'una orquestra, a part de tenir en el seu repertori alguna cosa de música actual, amb els arranjaments corresponents de la seva pròpia personalitat com a formació musical, en la seva feina ha de recordar temes que el públic ha viscut en el que ha estat la seva vida, i que els ve a escoltar i/o a ballar. Per això, el repertori el retoquem en funció del públic, de si és ballador, més gran o més jove.»

–«La sardanova va ser una manera de demostrar al públic que una cobla no ha de quedar limitada a tocar sardanes en un passeig, dalt d'un empostissat i prou. La cobla, tal com està estructurada, es pot fer servir per a moltes altres coses que puguin donar a conèixer aquesta formació musical, que és autòctona de casa nostra. La sardanova va ser una idea original de Santi Arisa, i va voler ajuntar la sonoritat d'una cobla amb la d'un grup de jazz. El que passa és que aquesta barreja, presentada en forma de sardana, va tenir una reacció en contra de la sardanova, i va ser rebutjada pels puristes. Es pensaven que això s'havia fet per substituir la sardana, quan l'únic que volíem fer era demostrar les moltes possibilitats de la formació de cobla.»

–«La veritat és que als Montgrins sempre ens ha agradat innovar també en els concerts i tocar música diferent del que es feia tradicionalment. Hi va haver una època que va estar de moda la música de sarsuela. Ara la música de sarsuela i el seu públic gairebé han desaparegut, i agraden altres coses. Per tant, des de bandes sonores de pel·lícules, musicals, espirituals negres... És a dir, tot un popurri de músiques de ja més cap aquí, del que ha viscut la gent actual.»

–«Sí, perquè quan dins un concert muntes un musical, és clar, és música i coreografia, i una cosa o altra has de fer. Sempre, però, buscant l'equilibri, de no fer més teatre que no pas música, i tenir en compte de no passar-nos en l'escenificació, perquè som una orquestra.»

–«Som una societat cooperativa catalana limitada, formada per dotze músics que som socis i propietaris de tota l'estructura i la part musical.»