A les quatre de la tarda del 10 de febrer del 2006, Claudio Zulian va començar a rodar un pla seqüència d'una hora i mitja de durada al barri del Carmel seguint els habitants pels carrers, entrant a les cases i a diversos locals públics. A traves del Carmel és un documental coproduït per TVC que ha tingut emissió televisiva i s'ha projectat en diversos festivals. Però Zulian, que ha donat altres imatges de la ciutat amb Escenes del Raval i Beatriz Barcelona, ha impulsat la projecció en sales de cinema (on s'estrenarà el 27 de novembre) perquè considera que les imatges hi adquireixen una altra dimensió.
La preparació del rodatge de l'únic pla seqüència d'A través del Carmel va ser llarga. No només perquè els moviments de la càmera, amb el suport estabilitzador de l'steadycam, estaven prèviament escrits al guió, per tal de fer possible el rodatge del pla incloent l'atzar com a riquesa i no com a impediment, i els veïns que hi participen havien acordat amb Claudio Zulian quines serien les seves accions. Al darrere del rodatge, hi havia més d'un any de gestació durant el qual, a través de la seva relació amb diverses associacions del barri, l'artista multimèdia va conversar amb molts veïns del Carmel per saber quina imatge volien donar del lloc que habiten. «La idea d'aquest documental no és aliena a la voluntat de fer visible una altra Barcelona, però tampoc no volia anar-hi amb una idea preconcebuda o imposar la meva visió; més que de participació, parlo de coresponsabilitat creativa», va comentar ahir Claudio Zulian en un col·loqui posterior a la projecció del documental (a la manera d'una preestrena) al local de la SGAE a Barcelona.
Zulian afegeix que llocs com el Carmel només apareixen als mitjans en relació amb accidents o conflictes. Per això, quan hi va haver l'esfondrament de les obres d'ampliació del metro, va aturar el projecte per reprendre'l passat un temps: «D'aquí, l'accident i les seves conseqüències hi són presents, però no es fan omnipresents.» Per l'artista, que creu que les barraques del Carmel haurien de convertir-se en monument en el sentit clàssic d'una cosa que serveix per recordar, el seu pla seqüència constitueix una resposta ideològica i popular al de L'arca russa: «Sukorov fa una obra reaccionària, carregada de nostàlgia pel règim dels tsars, a través d'un únic pla seqüència en un museu. Jo el faig pràcticament al carrer i amb esperit democràtic.» Amb el propòsit de fer sentir la veu coral del barri, l'àudio de la pel·lícula s'ha construït amb fragments d'entrevistes amb veïns de totes les edats i orígens diferents: «Vam fer entrevistes personalitzades i, un cop rodades les imatges, vaig procedir a una mena de condensació poètica. La intenció és fer sentir la poesia de la parla quotidiana, a la manera de Dylan Thomas, a Sota el bosc lacti.» El DVD d'A través del Carmel, amb un llibre que recull la «parla poètica» dels seus personatges, sortirà d'aquí a poques setmanes.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.