Fa un parell d'anys, al maig del 2007, Blai Mateu ja va sorprendre, a Girona, quan va portar a Olot i al Teatre Municipal de Girona l'esplèndid espectacle Ï, en què a través de tècniques circenses feia una reflexió commovedora sobre el patiment i l'angoixa dels exiliats, en aquest cas dels 500.000 que van travessar la frontera francesa l'any 1939, fugint de les tropes franquistes. Vam ser pocs els privilegiats que vam poder gaudir d'un espectacle que cal reivindicar i que el seu creador i intèrpret, el mateix Mateu, voldria reviure. Aleshores, aquest pallasso català exiliat a França, obligat per la desestructuració del sector al nostre país, de la qual en els darrers temps les administracions ja n'han començat a prendre una mica de consciència, va semblar que explorava nous camins. A Le sort du dedans, l'espectacle que presenta aquesta setmana en una vela instal·lada a la Copa, en el marc de Temporada Alta, i que es podrà veure al juny a Olot, la tendència reformista continua. L'acròbata i cantant Camille Decourtye, el clown i acròbata Blai Mateu i el músic Thibaud Soulas, amb el cavall hispanoàrab d'origen extremeny Bonito són els protagonistes d'aquesta peça, que Mateu defineix com «una cèl·lula amb cinc àtoms –el contrabaix de Soulas també compta– que creix sota la vela». Mateu explica que no inventen res, que tot ja ha estat descobert, però que intenten «anar fins a les fronteres dels llenguatges i empènyer», perquè és del parer que els llenguatges ja hi són, en el circ contemporani, però que «s'utilitzen en un únic sentit. Tot depèn de l'ús que en facis.» El pallasso català explica que el seu, però, no és un circ elitista, perquè «és accessible a tothom» i qualsevol hi podrà fer lectures a diferent nivell, depenent del seu bagatge vital i intel·lectual. Admet que els interessa més «el fons que la forma, perquè per transmetre cal entendre què estàs fent», tot i que la tècnica en l'execució és exquisida. Mateu voldria que el circ arribés a ser «un art noble», que tingués accés a les escenes nacionals i que a les escoles també es formés els alumnes en aquesta disciplina artística. Reconeix que a França la situació és millor que a Catalunya, on detecta, però, molt de potencial.