La Fundació Palau tenia un projecte pendent des del 2003, quan va obrir les portes: fer lluir el seu fons de dibuixos, «la part més propera al repte creatiu i a la vegada la més humil i humana», diu Joan Abelló, el comissari que ara sí que ha fet possible l'exposició La col·lecció d'un poeta. Els dibuixos de la Fundació Palau, que s'inaugura demà (12.30 h). Són 120 dibuixos, una tria dels 240 que té el fons, que concilien la passió col·leccionista de Palau i Oller i la que va heretar el seu fill, Palau i Fabre.
El director de la Fundació Palau, Josep Sampera, no ho guarda com un secret: a les reserves del museu de Caldes, lluny de les mirades del públic, hi ha obres «molt importants». Segurament n'hi haurà algunes que sortiran aviat del fosc magatzem, quan es dugui a terme, com està previst, la remodelació de l'exposició permanent –«necessita un altre caire», assegura Sampera–. Però hi ha una bona colla d'obres que no hauran d'esperar els canvis de l'exposició permanent per veure la llum. Es tracta del fons de dibuixos que ara, gràcies al laboriós treball d'investigació de Joan Abelló, ha pres finalment la forma d'exposició –això sí, temporal– i sense caure en el parany d'un discurs caòtic, el principal temor que tenien els responsables de la institució. «Ens feia molta por exposar els dibuixos i hem tardat tant a fer-ho perquè els volíem explicar bé. No era fàcil: és un fons molt heterogeni i divers», explica Sampera.
«En aquest fons hi he trobat meravelles», assegura Abelló, que ha articulat un discurs que arrenca amb els dibuixos de Palau i Oller, pare de Palau i Fabre, que va ser col·leccionista i pintor i que es va sentir fascinat per l'obra d'artistes del seu temps com ara Josep Mompou, Xavier Nogués o Isidre Nonell. Palau i Fabre va heretar aquesta col·lecció de dibuixos i la va completar amb els gargots dels seus estimats artistes moderns Pau Gargallo, Francesc Labarta i Ismael Smith, entre d'altres, i dels contemporanis Tàpies, Ponç, Barceló i Perejaume.
Una de les seccions més suggestives de l'exposició és la que està dedicada a la revista Poesia, editada per Palau i Fabre en la postguerra més immediata. Explicat pel mateix Palau i Fabre, «un dels havers positius de la revista és la incorporació de Miró, fins aleshores gairebé marginat de les publicacions catalanes i de la consideració general del país». L'any 1944, Palau i Fabre va pregar a Miró que estampés la mà esquerra per sobreposar-la a un text de Rimbaud. Aquesta singular peça no podia faltar en l'exposició. I no hi falta.
Més papers deliciosos es poden trobar en la secció que llueix algunes de les dedicatòries de Picasso, la majoria ja conegudes però no per això menys interessants. El component sorpresa sí que el custodien altres dibuixos amb dedicatòria signats per tres escriptors: Federico García Lorca –amb un deliciós gargot poètic i essència infantil–, Jean Cocteau i Rafael Alberti.
El visitant trobarà molt material inèdit en aquesta exposició, que es pot veure fins al 7 de març, i entre aquest material hi ha els dibuixos que va fer el mateix Palau i Fabre entre els anys 1940 i 1960. També del poeta, i també inèdits, són uns textos que es publiquen en el catàleg de l'exposició, un volum indispensable des d'ara per capbussar-se en l'univers Palau i Fabre.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.