Un doble CD, amb el corresponent llibret, recull dinou cançons de músics representatius de l'ona laietana i, per tant, habituals, durant la segona meitat de la dècada dels setanta, de l'escenari de la sala Zeleste, al carrer Argenteria de Barcelona. «Estic content que generacions com la meva, que no ho va poder viure, tinguin a l'abast la música de tota aquesta gent», explicava, la setmana passada, el coordinador de la recopilació, Àlex Gómez-Font, en una presentació del disc que va reunir músics com ara els germans Josep i Joan Fortuny (Companyia Elèctrica Dharma), Manel Joseph (Plateria), Xavier Batllés (Mirasol) i Toni Xuclà. «Fa una estona, remenava discos en una botiga i he trobat l'Orquestra Mirasol al costat de Sopa de Cabra. Si, en lloc de Mirasol, el grup s'hagués anomenat Pedrito Díaz Quintet [Díaz va ser un dels integrants més emblemàtics de la formació], probablement estaria en la secció de jazz», va prosseguir Gómez-Font. «Tot el que fa referència a aquesta mena de grups ha estat durant anys molt descuidat.»

El disc reuneix la majoria de grups vinculats a tota aquella moguda, tot i que hi ha alguna absència important, deguda a drets editorials, com ara la de Sisa. «L'Àlex em va regalar el llibre que va editar sobre Zeleste i em van venir al cap molts records. De seguida vaig creure que estaria bé fer un recopilatori», deia Joan Carles Doval, responsable de la discogràfica Picap. «Hem de felicitar-nos que almenys la iniciativa privada emprengui projectes com aquest, ja que des de l'àmbit públic no sembla que se'n vulgui fer gaire cas», hi afegia Gómez-Font.

Zeleste va inaugurar-se al maig del 1973, fruit de la voluntat de Víctor Jou, que acabava de veure el grup Cream en el Marquee londinenc, de crear un local per a concerts que fos molt més que un local per a concerts. El que allà es va coure Gato Pérez ho va titllar d'ona laietana, atesa la proximitat de Zeleste amb la Via Laietana barcelonina. «No hi ha ara cap sala tan aglutinant com aleshores ho va ser Zeleste», assegurava Manel Joseph, que es nega a admetre que «els vells temps van ser millors», però que, a la vegada, es complau en veure que l'escena musical de la qual ell va prendre part activa sigui «un referent». «Allò no va sortir com un bolet, hi havia grups com ara Màquina! i Smash que per a nosaltres eren tota una referència. A vegades, dol que les generacions noves de músics aparentin haver sortit del no res i no reconeguin la feina feta anys ençà», apuntava Josep Fortuny, integrant d'un dels grups, la Companyia Elèctrica Dharma, que amb més èxit ha portat el seu so lluny del carrer Argenteria. El disc arriba quasi una dècada després que Zeleste, des de feia uns anys al Poble Nou, es convertís Razzmatazz i una part molt important dels arxius es localitzessin abandonats en un contenidor de brossa. Des de fa un temps, Picap disposa dels drets del segell Edigsa, que va editar tots aquells treballs, i de manera progressiva els retorna a les prestatgeries de les botigues, així com als principals portals de compra digital. El gener vinent arriba una nova remesa de reedicions, amb discos de Secta Sònica, Esqueixada Sniff, l'Orquestra Plateria i el directe més cèlebre gravat a Zeleste: Bèstia, d'Oriol Tramvia.