Un dels problemes greus que sempre ha tingut l'art, i des de les primeres avantguardes del segle passat encara més, ha estat la dificultat d'un apropament de la gent corrent a les galeries. Això ha impedit que el mercat de l'art prengués rumbs més planers, que existís un col·leccionisme de «senyora María» (és a dir, obert a qualsevol llar) i no només el col·leccionisme de grans firmes, grans formats i grans fortunes.

En els darrers anys, aprofitant l'avinentesa nadalenca, que provoca una més intensa necessitat del carret de la compra, s'han promogut les exposicions de petit formats a preus assequibles, en un intent de fer calaix per als gestors que ho promouen, aconseguir la paga de Nadal per als artistes i obrir (ni que sigui un cop l'any) el camí de l'art a la gent corrent (del poble). Aquesta proposta, que va ser en el seu inici criticada per l'ortodòxia elitista de l'art, té el seu origen en una idea d'un singular personatge: el francès Jean Pierre Guillemot, un il·lustrador que va arribar a Barcelona l'any 1975. Com a artista es va introduir en els ambients creatius de la ciutat, on va realitzar diverses exposicions. La tràgica mort de la seva dona, la també artista Elvira Navares, el va portar a deixar els pinzells, però no el món de l'art. Es va fer representant d'altres artistes.

Com a persona amant de la provocació va idear l'Hipermerc'art, aleshores un nou concepte per fer arribar l'art a tota mena de públic (i per descomptat també a la senyora Maria, amb el seu carret de la compra). Aquesta iniciativa va arrencar l'any 1983 amb força èxit. L'any 1990, quan ja s'havia instal·lat a l'actual seu de la Sala Vinçon (passeig de Gràcia, 96 de Barcelona), la tragèdia va afectar de ple Guillemot, que va morir en una platja de Fuerteventura d'un tall de digestió.

Guillemot havia aplegat un equip al seu voltant que va continuar el seu projecte. Natàlia Foguet (Barcelona, 1963) i Àngels Garcia (Barcelona, 1956) van tirar endavant el projecte que ha arribat amb bona salut fins avui, que s'obre al públic la 26 edició d'Hipermerc'art, amb peces a preu assequible de Marta Darder, Laia Bedós, Esther Xandri i fins a arribar a prop de 60 artistes que presenten bàsicament pintura, però que també mostren fotografia i escultura. «Sempre m'ha semblat que l'art no ha de ser elitista, penso que per compartir l'experiència artística cal buscar un llenguatge més planer per apropar-se al públic i aquest llenguatge que proposem és el de venir i remenar, després cadascú triarà el que més s'apropi al seu gust, pensament o sensibilitat», diu Natàlia Foguet.

Aquesta és la recepta, arribar, agafar el carret i amb rigor, tendresa i intuïció escollir una obra d'art com si anéssim al mercat. Això sí, cal fer-ho amb la sensibilitat del qui ha de preparar un sopar molt especial.

Edició rere edició, l'Hipermerc'art ha mostrat l'obra d'artistes significatius de cada època. El temps ha certificat la seva qualitat. Al llarg de les seves edicions s'han pogut veure i adquirir treballs d'Albert Gonzalo, Joan Descarga, Montesol, Mariscal, Vicenç Viaplana, Anna Miquel, Amèlia Riera o Tom Carr. De tant en tant, com si fos un cameo d'un personatge popular en un telefilm, reapareix un nom de prestigi. En aquesta edició Perico Pastor presenta els Hiper'ico, petites pintures amb vocació de ser objectes escultura.