Com es van viure els darrers mesos de la Guerra Civil espanyola a Torredembarra? Què feia la Confraria de Sant Elm? Com treballaven les remendadores a Baix a Mar? Tenim papers a l'arxiu de Salamanca? Què va passar amb el mestre Francesc Blanch quan van entrar els nacionals? Quines obres de teatre s'han representat a Torredembarra? Qui recorda els noms populars de cada part del Roquer? Teníem rabassaires al Baix Gaià? Com es va viure la mort de Rafael Campalans?

La resposta d'aquestes i altres preguntes les trobareu al magnífic Recull de treballs, editat enguany pel Centre d'Estudis Sinibald de Mas de Torredembarra, amb el suport de l'Institut Ramon Muntaner i el Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra. Entre les plomes que hi han col·laborat hi ha Josep Farré, autor del dietari de la Guerra Civil que ara es reprodueix en aquest recull; Josep Maria Sanet, Gabriel Comas, Lluís Català, Carme Miquel, Joaquim Nolla, Maria Isabel Miró, Josep Sugrañes, Maria-Rosa Wennberg, Josep Gual i Ricard Ramon, entre d'altres.

Es tracta del desè volum d'aquesta publicació periòdica que arriba amb articles molt interessants i amb novetats. En primer lloc, es consolida un equip encapçalat per David Morlà, que fa les tasques de coordinador. L'ajuden, per arribar a bon port, un consell assessor i un consell de redacció, que seleccionen i revisen tots els textos que seran publicats. En segon lloc, el disseny ha canviat i a la portada hi podem trobar una fotografia, en aquest cas d'una remendadora a la platja. Finalment, la tirada d'exemplars ha augmentat fins arribar a les 500 unitats. Cal dir que aquesta edició a hores d'ara s'ha exhaurit.

Amb aquest esforç es pretén fomentar l'intercanvi de publicacions amb altres centres d'estudis i és una mostra del bon moment de forma que viu el centre d'estudis torrenc. Aquesta entitat està impulsant, per exemple, l'Aula d'Extensió Universitària a la vila, ha augmentat el nombre de les seves seccions, publica una agenda bimestral d'activitats, elabora un programa de ràdio a Ona la Torre i ha aconseguit atreure molta gent per fer-se'n sòcia.

És una llàstima que tot aquest potencial i aquestes publicacions tan interessants com la que tenim a les mans a vegades passin una mica desapercebudes entre el públic en general. A més de gaudir d'un lleure formatiu i cultural, també podríem socialitzar un coneixement que s'està construint en aquestes contrades i que pot servir d'element dinamitzador.

Aquest fenomen té lloc també en altres indrets. Per citar dos exemples ben propers, podríem parlar dels casos d'Altafulla i de Roda de Berà; en aquest sentit, els respectius centres d'estudis estan fent una tasca molt semblant i de qualitat. La solució no és senzilla, però ben segur que un interès més gran per part dels mitjans de comunicació i la construcció de sinergies entre centres d'estudis propers podrien ajudar a millorar l'horitzó.