Joan Manuel Tresserras va assegurar ahir que les negociacions amb els hereus de Centelles es remunten al setembre del 2008 i que, tot i alguns alts i baixos, es preveia que es desencallarien aquest any. «La Generalitat volia la titularitat de l'arxiu Centelles perquè es quedés a Catalunya», va dir el conseller, en resposta a les duríssimes afirmacions dels fills del fotògraf, Sergi i Octavi, pels quals la Generalitat no ha tingut «cap» interès en l'arxiu.

Segons va revelar ahir el conseller, en les primeres reunions que es van mantenir amb els fills –la tardor del 2008– no es va parlar mai de compra sinó de dipòsit, donació i altres formes de cessió perquè els hereus estaven més preocupats en la falta d'un reconeixement públic al seu pare. És el febrer del 2009 quan els fills de Centelles diuen al conseller que hi ha hagut «un malentès: el que en realitat ells volen és vendre l'arxiu i en demanen 720.000 euros».

Al març, Cultura va encarregar un peritatge que va concloure que el cost de l'arxiu era molt inferior: 500.000 euros. Tot i així, al juliol, Cultura va arribar, o li va semblar que arribava, a un acord amb els fills: s'abonaria a la família Centelles la quantitat de 500.000 euros i, a més, els cedirien els ingressos de l'explotació econòmica de l'arxiu per al període 2009-2015. Els drets d'explotació econòmica suposen uns 100.000 euros cada any; multiplicat per sis, 600.000 euros, que, sumats als 500.000 euros, donen 1,1 milions. L'oferta del Ministeri de Cultura és de 700.000 euros.

Finalment, el 22 de setembre Cultura els va enviar per escrit la proposta de compra, que incloïa el compromís de la Generalitat d'«organitzar una exposició de relleu sobre l'arxiu Centelles» que aniria «acompanyada d'un catàleg de prestigi, i també convocar amb el Col·legi de Periodistes un premi de fotoperiodisme» que dugués «el nom d'Agustí Centelles».

Però tot es va tòrcer de cop a l'octubre quan va entrar en escena un intermediari de la família Centelles: Joaquín D. Gasca, que feia gala de tenir molts contactes al govern de Madrid i que va comunicar a la Generalitat que tenien ofertes «molt més bones» i que calia que les milloressin. «La Generalitat no pot participar en una subhasta, no pot donar ales a algú que vol obtenir el botí dels recursos públics», va emfasitzar ahir Tresserras. Malgrat que no va voler participar en cap ball de xifres, el conseller va demanar als hereus que presentessin la seva oferta. «No ens ha arribat mai», va assegurar ahir el conseller.

També a l'octubre, la Generalitat va comunicar a la saga Centelles que incorporaria el llegat fotogràfic del seu pare al Patrimoni Cultural Català, una estratègia per evitar que l'arxiu anés a parar a males mans, ja que així el govern català s'assegura el dret de tempteig i retracte –que no pot passar per sobre, però, del Ministeri de Cultura–. Els Centelles, segurament mal assessorats, van interpretar llavors que la Generalitat volia «espoliar-los».

La Generalitat es va assabentar dissabte per la premsa que els Centelles havien venut l'arxiu al Ministeri de Cultura. la seva destinació? El Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca. Ahir al matí, Tresserras va trucar a la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, per demanar-li explicacions. «És increïble que no ens n'hagin dit res quan sabien que teníem tant interès en aquest arxiu. Quan a nosaltres ens va venir a veure una descendent de Negrín bé que vam posar-nos en contacte amb el Ministeri.» Segons el conseller, la ministra li va dir que també se'n va assabentar per la premsa.

«Hem parlat de trobar vies de solució», deia ahir Tresserras als periodistes de Barcelona, mentre González-Sinde assegurava als periodistes de Madrid: «L'obra del fotògraf Agustí Centelles estarà disponible per a tots els ciutadans de Catalunya i de la resta d'Espanya a Salamanca.»

La inquietud en diversos estaments culturals i polítics del país és gran. Centelles a l'arxiu de Salamanca? Tresserras confia que el Ministeri de Cultura farà «un gest conciliador». I també espera que reconsiderin la seva decisió els fills que, a parer seu, tampoc han sigut lleials amb la memòria del seu pare.