Havien de ser obres d'artistes catalans o arrelats a Catalunya, de primeríssima qualitat i que poguessin completar l'exposició permanent del museu, és a dir, peces mestres que mereixerien ser al MNAC. Amb aquests criteris, cada departament del centre va fer la seva proposta. I el resultat ha estat Convidats d'honor, una exposició única i difícilment repetible per commemorar el 75è aniversari del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

La mostra esdevé un recorregut cronològic des de l'art religiós del romànic fins a les avantguardes, en les primeres dècades del segle XX, amb una selecció de les peces més representatives de cada període. Cal destacar que algunes d'elles encara s'exhibeixen al seu lloc d'origen. És el cas de la monumental Majestat de Beget, una peça primordial de l'escultura medieval catalana, que ha estat restaurada i ha viatjat al MNAC per formar part de l'exposició. La talla, de mitjan segle XII, representa el Crist triomfant i prové de l'església de Sant Cristòfol de Beget (Camprodon, Ripollès). Del romànic destaquen altres peces, com ara un capitell de la portalada de Sant Pere de Rodes, del Mestre de Cabestany, o un fragment de pintura mural (traspassada a tela) de l'església de Sant Esteve d'Andorra. Ja al gòtic, sobresurt el Sant Carlemany de Jaume Cascalls (procedent de la catedral de Girona), possiblement l'escultura gòtica més important del segle XIV, com assenyala la subdirectora de col·leccions del MNAC, Cristina Mendoza.

En l'exposició s'ha volgut insistir en les mancances del MNAC, i una d'elles és el brodat. Sobresurt en aquesta tècnica el Frontal de Crist i els evangelistes (finals del segle XIV-principi del XV) que es troba al Museu Episcopal de Vic i que està considerat un dels millors d'Europa, o el Frontal de Sant Jordi, de la capella del Palau de la Generalitat. Del Museu de Belles Arts de València prové un oli de Francesc Ribalta, Sant Francesc abraçant el Crist (1620), una escena apòcrifa emmarcada en l'ambient de la contrareforma. El fons del Museu de Montserrat també llueix en aquesta tria, amb obres com ara Jesús entre els doctors (segle XVIII), d'Antoni Viladomat, o El venedor de tapissos, de Marià Fortuny. Una de les escultures més impactants és la Lucrècia, de Damià Campeny, un dels grans representants del neoclassicisme a l'Estat. Es dóna la circumstància que aquesta obra surt per primer cop de la Cambra de Comerç de Barcelona.

De les 75 peces exposades, només una és propietat del MNAC: Toros (Cavalls morts) o A l'estiu, tota cuca viu, de Ramon Casas, adquirida recentment, i que completa la important col·lecció de Casas que té el MNAC amb un tema taurí que fins ara faltava. S'han anat a buscar pintures de Mir o Rusiñol de col·leccions particulars, i també alguns quadres de Picasso de l'etapa precubista.

En el marc de l'aniversari, si una cosa es pot retreure als fundadors del MNAC és que donessin l'esquena als joves representants de les avantguardes, apuntava ahir Cristina Mendoza. Aquest buit es compensa en la mostra amb peces de Dalí, Juli González o Joan Miró. D'aquest últim, La masovera (provinent del centre Georges Pompidou) entronca amb l'inici de la mostra per les evidents reminiscències romàniques.

L'exposició, que es podrà visitar fins a l'11 d'abril de 2010, és gratuïta, i ha tingut el suport de la Societat Estatal de Commemoracions Culturals (SECC). En el tram final, el visitant trobarà una selecció de fotografies que resumeixen la història de l'equipament des dels seus orígens al 1880, al Museu Provincial d'Antiguitats, a la capella de Santa Àgata, i fins a la inauguració completa del MNAC al Palau Nacional de Montjuïc, el desembre del 2004, ara fa cinc anys.