Més que indignats, tristos. Molta tristesa sent el món cultural català per la venda de l'arxiu Centelles al Ministeri de Cultura, decidit com està a traslladar les més de 20.000 fotografies del Robert Capa català –que ara ja són a Madrid– al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca. Algunes veus de la cultura del país confien en una reclamació sòlida i rotunda del govern català com a única via possible per solucionar un problema «gravíssim» que els hereus de Centelles –els seus dos fills, Sergi i Octavi– han portat, opina la majoria, a límits esperpèntics i escudats en una venjança que traeix la memòria del seu pare. En el que ja no confia pràcticament ningú és que el govern de l'Estat tindrà el gest de situar l'arxiu Centelles a Catalunya. Una altra guerra perduda?
Fa uns anys, el MNAC es delia per fer una gran –la més gran que s'havia fet mai– exposició dedicada a Centelles. Estava programada per aquest any 2009, coincidint amb el centenari del naixement del fotògraf. El cap del departament de fotografia del museu, David Balsells, ho havia parlat i reparlat amb els dos fills de Centelles. Un dia, però, Balsells va rebre una estranya trucada dels fills. «Havien decidit que no volien fer l'exposició al MNAC sinó a La Virreina.» No van donar més explicacions. L'exposició es va fer el 2006, efectivament a La Virreina, i va ser un èxit total; un èxit que va marcar el punt d'inici de la projecció nacional i internacional de Centelles.
Al MNAC, Centelles sempre ha estat reconegut com un dels grans. El museu, que actualment custodia nou fotografies seves (una de les quals adquirida fa poc en una subhasta), no entén com els hereus de Centelles gosen dir que a Catalunya hi ha desinterès per l'obra del seu pare i, encara més increïble, com gosen pensar que des de Catalunya no aconseguiria un bon ressò internacional. Maite Ocaña, la directora del MNAC, estava entusiasmada fa tan sols un mes amb la idea que una part de l'arxiu de Centelles, en concret les còpies positivades d'època –perquè tota la resta estava pensat per a l'Arxiu Nacional de Catalunya–, s'integrarien a les col·leccions del museu. Els projectes de futur bullien al cap però... El somni s'ha convertit en un malson en només una setmana, des que la família Centelles va decidir vendre l'arxiu del seu pare al Ministeri de Cultura. Com s'ha pogut arribar fins aquí és la pregunta de molts.
Hi ha un cert consens en els estaments culturals a reconèixer que la Generalitat s'hauria d'haver interessat per l'arxiu Centelles molt abans. L'exconseller de Cultura entre els anys 1988 i 1996, Joan Guitart, «no recorda» que durant el seu mandat es plantegés en cap moment l'adquisició de l'arxiu. «Les coses passen quan passen, ni abans ni després», justifica. Ara sent un «gran disgust» pel destí que espera a l'arxiu Centelles. «És molt greu que marxi de Catalunya.» El pitjor de tot, opina Guitart, no és que l'hagi comprat el ministeri: «Ja va bé que sigui així, el que és injust és que vagi a Salamanca.» El president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, creu, en canvi, que no l'hauria d'haver comprat mai el ministeri –«des de fa molt temps la cultura és competència exclusiva de la Generalitat»– però, fets i tancats els tractes, ara li toca cedir-lo a Catalunya: «És que si no, això ja serà un domini imperial en tota regla.»
Intel·lectuals d'accents i tarannàs ideològics del tot oposats estan d'acord amb les afirmacions que va fer dilluns el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, en què atacava directament la «deslleialtat flagrant» del govern espanyol respecte al govern català en aquesta operació de compravenda que ha portat «d'amagat». Pep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat, i Josep Ramoneda, director del CCCB, per posar dos exemples, hi coincideixen sense matisos.
Un altre exconseller de Cultura, i també exregidor de Cultura de Barcelona, Ferran Mascarell, diu que sent una «triple vergonya». «No entenc cap de les actuacions i actituds: ni la del ministeri, ni la de la conselleria, ni la de la família Centelles.» Mascarell creu que «no és normal» que hi hagi competència entre les administracions, i per sobre de tot li dol que el patrimoni cultural català hagi «deixat escapar» un arxiu com el de Centelles.
«El que ha passat ens hauria de servir d'aprenentatge», apunta el director del Museu Picasso, Josep Serra, i segueix: «Tots plegats hauríem de fer una reflexió sobre quin patrimoni ens interessa que sigui públic. El cas Centelles ens ha de fer obrir els ulls: hem d'anticipar-nos i anar a buscar el patrimoni que ens interessa, no esperar que vingui algú a vendre i comprar de pressa i corrents.»
Els veritables hereus i...
Els fotògrafs catalans també estan tristos. Per molts d'ells, Agustí Centelles ha estat una influència primordial. A Joan Guerrero la notícia l'ha deixat «tocat: la càrrega simbòlica del cas és brutal». «Si l'arxiu se n'anés a Sevilla, faria mal, però si se'n va a Salamanca et fereix de mort. La meva filla ho farà tot perquè el meu arxiu es quedi aquí. És d'aquí! Diners? Cor!»
Joan Fontcuberta també creu que la situació és «lamentable» des d'una perspectiva simbòlica i sentimental, però entén que és el resultat d'un doble fracàs: el dels hereus, que han pres la decisió «a contracor», i el de la conselleria, que a parer seu ha demostrat «incapacitat negociadora». Ara bé, Fontcuberta anima a no dramatitzar més del just i necessari: «Tenim un arxiu de negatius que no s'han destruït i seguirà sent útil per als estudiosos. L'únic problema és que el tindrem una mica més lluny.» Una opinió que s'acosta a la que té una de les grans expertes en fotografia, Chantal Grande: «És clar que preferiria que l'arxiu es quedés a Catalunya, però hauria sigut pitjor que es dispersés en una subhasta.»
... la veritat dels hereus
Sobre la decisió de la família Centelles, tothom hi diu la seva, tot i que el més mal vist de tot l'afer és el seu intermediari, Joaquín D. Gasca, a qui molts acusen d'haver mal assessorat als fills del fotògraf. «A nivell legal, els fills podien vendre l'arxiu a qui volien, i jo ho respecto. A nivell moral, és una altra cosa. El patriotisme és una pràctica, no una teoria abstracta», remarca Salvador Giner, president de l'IEC.
«Els hereus no podien regir-se només pels criteris econòmics. Han fallat a la memòria del seu pare», sentencia el director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoberro.
Comentaris
Sempre hi haurà col·laboracionistes que els faciliten les coses.
Espanya segueix amb la mentalitat de país invasor i nosaltres de colònies.
El que ha passat és un espoli utilitzant a més diners que són nostres.
No m'agraden les fronteres, però amb l'estat espanyol, potser no toca de moment altre remei que posar-la.
El Punt explica que la Generalitat aportava més diners que el Ministeri per a fer-se amb les obres; en tot cas seria a curt o mig termini, però qui cregui que la difusió de Centelles serà igual o major estant al MNAC que a la ciutat universitaria espanyola és que porta una preocupant bena als ulls. Potser (és el que pensaria jo almenys) els Centelles creuen que poden treure més rendibilitat a l'obra si es situa en un lloc d'honor d'una ciutat com Salamanca que a una sala temporal del MNAC durant 3 mesos o al ridícul espai dedicat a la fotografia que té el museu nacional.
Algú dirà que allà "tots són fatxes" i que tindran el llegat Centelles com a ostatge en la guerra freda entre Espanya i Catalunya. Però és que clar, també es diuen moltes tonteries des de el PP i la Razón. Jo no em posaria al seu nivell, la veritat. Salamanca és ben maca, i el senyor Tresserres no té la capacitat negociadora que se li hauria de pressuposar a un Conseller.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.