L'altre indià reconvertit en gran benefactor de Torredembarra és Pere Badia, que va fer negocis a Nova Orleans quan l'estat nord-americà de Louisiana estava en mans espanyoles. Badia va retornar a final del segle XVIII a Torredembarra, i a la seva mort, el 1793, va deixar un llegat per tal que al municipi s'alcés un hospital per atendre els pobres de la vila. D'aquesta manera naixia l'hospital de la Caritat, que es va inaugurar l'any 1824, i que es troba situat al carrer que actualment porta també el nom d'aquest indià. Fins al 1842, els encarregats de gestionar el servei van ser els marmessors designats en aplicar-se el testament, però des de llavors la seu i la resta de rendes van quedar sota el control de l'Ajuntament.

Malgrat que l'edifici es va alçar amb l'estil barroc, al claustre i al seu jardí sí que s'hi pot veure la influència de l'estil colonial.

Actualment, a l'edifici s'hi ha afegit una part moderna per ampliar les instal·lacions de l'hospital de la Caritat, que ara funciona com a residència d'avis. Fins a final de l'any passat, a més, a l'edifici també hi havia una congregació de monges.

És impossible parlar d'indians a Torredembarra i no fer menció del nom per excel·lència d'aquesta època d'emigració i retorn d'arquitectura estranya. Antoni Roig i Copons és, sens dubte, l'indià més recordat pels torrencs, i el que ha deixat una herència física més destacable, amb l'imponent edifici del Patronat Antoni Roig.

Aquest fill de pescador reconvertit a comerciant, nascut el 1817, va decidir marxar a buscar fortuna a Cuba, d'on va tornar convertit en un home enriquit. Segons sembla, però, Roig va aconseguir els seus estalvis dedicant-se al tràfic d'esclaus, ja que quan sortien del port les seves càrregues, en cap moment s'especificava què es guardava a les bodegues.

Quan Antoni Roig va tornar a Catalunya, va decidir establir-se a Barcelona. Mai no es va casar ni va tenir fills, així que, a la seva mort, la seva gran fortuna quedava sense hereus. Segons expliquen a Torredembarra, en el seu últim tram de vida es va mostrar molt penedit per les accions que l'havien convertit en una persona rica, i va decidir redimir els seus pecats llegant 14.000 lliures al seu municipi natal. Gràcies a això, a la seva mort es va alçar el 1892 l'edifici del Patronat Antoni Roig, una de les mostres més clares de l'arquitectura d'estil colonial i que fa poc ha recuperat l'esplendor gràcies a una restauració.

Per desig exprés de Roig, l'edifici va ser la seu de la primera escola per a nens i nenes de Torredembarra, que, de fet, encara funciona amb el seu nom, tot i que ara ja en un edifici nou i finançada per les administracions públiques.

El patronat té com a joia de la corona la sala noble, una habitació amb pintures murals que tan sols s'obre un cop l'any, pocs dies abans de la festa de Santa Rosalia. Llavors, les torrenques que s'han casat durant aquell any reben una dot que Roig va instaurar en el seu testament per evitar que deixessin la Torre. La quantia és ara simbòlica (poc més de tres euros), però l'entrega es manté inalterada.

No tothom que anava a provar sort a l'altra banda de l'oceà tornava. A banda dels que retornaven a la Torre per la porta del darrere (amb la maleta i la cartera buides) i els que van optar per quedar-se a les Amèriques, d'altres, en trepitjar terra catalana, van preferir abandonar Torredembarra i traslladar la família fins a Barcelona. Aquest és el cas d'un altre dels indians torrencs destacats, en Joan Güell, que després dels fructífers negocis a Cuba (on pràcticament va monopolitzar el comerç de l'Havana), es va mudar a la capital catalana, on va continuar acumulant riqueses amb la fàbrica tèxtil del Vapor Vell. El pare de Joan Güell també va ser un indià, però que en aquest cas havia viatjat a Santo Domingo, on va acabar arruïnat. Al seu torn, Joan va ser el pare d'Eusebi Güell, que va ser el famós mecenes d'Antoni Gaudí.

Altres noms destacats de la història dels indians amb arrels torrenques són Ramon Casas i Gatell (pare del famós pintor Ramon Casas), que va fer fortuna a Cuba, i Jaume Badia, que va emigrar a la ciutat cubana de Matanzas, i va ser administrador del Banc de Barcelona.