La periodista i escriptora Llucia Ramis (Palma, 1977) ha entrat a formar part de la nissaga d'escriptors guanyadors del premi Josep Pla. Per Egosurfil, una obra que pivota sobre la gent que es busca a si mateix a internet, Ramis es va endur ahir a la nit la 42a edició d'aquest guardó que va crear Destino l'any 1968. En el decurs de la clàssica vetllada literària que se celebra el dia de Reis, i que inaugura l'any editorial, també es va entregar el premi més antic de l'Estat espanyol, el Nadal, que en la seva 66a edició va distingir l'escriptora Clara Sánchez (Guadalajara, 1955) amb la novel·la Lo que esconde tu nombre. La festa literària del dia de Reis va recuperar ahir el seu escenari de tota la vida, l'hotel Palace, antic Ritz, després que l'any passat li fes el salt per l'Avenida Palace.
No és, ni de lluny, un dels premis més ben dotats econòmicament de les lletres catalanes (concedeix 6.000 euros prou modestos), però el prestigi del Josep Pla està fora de dubtes. Sobretot perquè l'han recollit la crème de la crème dels escriptors del país des de finals dels seixanta.
Ahir se'l va endur una jove escriptora que només té una novel·la publicada, el 2008, Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys (Columna). Però Llucia –sobretot, sense accent a la u– Ramis Laloux, nascuda a Palma el dia de Sant Jordi del 1977, no és cap desconeguda, sobretot no ho és gens en el món dels mitjans de comunicació. Va arribar a Barcelona amb 18 anys per estudiar periodisme a la UAB i, des de llavors, ha treballat a la ràdio, d'hostessa a la televisió i de redactora en cap de la revista literària Quimera, entre moltes altres col·laboracions que ha fet, i fa, en les seccions de cultura de diversos diaris.
Coses que et passen... no va ser el primer que escrivia, però sí que va representar el primer gran impuls a la seva carrera literària. Aquesta novel·la és una picada d'ullet agredolça als joves ja no tan joves de la seva generació que reneguen de les responsabilitats de la vida d'un adult. Un desaforat retrat de la generació Peter Pan o Ikea que va passar amb molt bona nota la diada de Sant Jordi de fa dos anys. La crítica també li va donar el seu vistiplau i va etiquetar-la com a futura promesa literària.
Al Josep Pla, Ramis hi va presentar un original que pivota de nou sobre les grandeses i les misèries de la seva generació. Egosurfil, el títol de l'obra que ha convençut el jurat, format per Sebastià Alzamora, Rosa Cabré, Antoni Pladevall, Ester Pujol i Àlex Susanna –que tenien sobre la taula 33 originals més per triar el millor Pla–, està inspirat en la gent que es busca obsessivament a si mateixa a internet. És el que Ramis considera una pràctica moderna d'egolatria o amb denominació pròpia, egosurfil.
L'obra transcorre a Barcelona i aborda amb esperit crític les noves formes de relacionar-se en l'era d'internet. La novel·la té com a protagonistes una escriptora de llibres d'autoajuda que ha estat acusada d'un quasi homicidi imprudent; una periodista televisiva sensacionalista –que ha difós la notícia al seu programa–, i un noi –el quasi víctima d'homicidi, que viu a l'expis de l'escriptora– amb un judici pendent per maltractaments a la seva parella sentimental.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.