Joan Manuel del Pozo, que ja ha traduït al català els tractats filosòfics de Ciceró De natura deorum i De re publica (Fundació Bernat Metge), s'ha fet càrrec també de les notes i de la introducció de la traducció d'Utopia. En aquesta introducció explica que, per fer la traducció, ha partit del text crític –en llatí– establert per Marie Delcourt, que al seu torn parteix de les tres primeres edicions d'Utopia: la primera, a Lovaina (1516); la segona, a París, un any després i de la qual en va tenir cura Erasme de Rotterdam, un altre destacat humanista i amic fidel de More, i la tercera, el 1518 a Basilea, promoguda i revisada per Erasme i possiblement –indica Del Pozo– pel mateix Thomas More.

L'autor de la traducció d'Utopia fa, en la introducció, un retrat de More proper al panegíric. El qualifica «d'humanista de gran volada, un polític complet i un cristià conseqüent fins a la mort, en el sentit més literal i tràgic de l'expressió». I és que More (Londres, 1478-1535), després de rebre una més que sòlida formació, va iniciar la seva carrera política el 1504, que el va dur a ser membre de la Cambra dels Comuns, membre del consell privat d'Enric VIII el 1518 i, finalment, canceller d'Anglaterra el 1529. Els seus desacords amb Enric VIII, com ara el de no acceptar el divorci del rei d'Anna Bolena, o el no acatament de la llei de supremacia –rebuig formal de l'autoritat del Papa–, després que el rei s'hagués declarat cap suprem de l'Església d'Anglaterra, li van costar la vida. Se'l va jutjar, condemnar a mort i va ser decapitat als 57 anys.

A Utopia, More està influït, en els aspectes més antropològics i descriptius, per allò que desprèn de les narracions dels viatges d'Amerigo Vespucci (Quattuor navigationes) o De orbe novo, de Pierre Martyr, i en els aspectes més filosòfics per Plató (La república). En l'obra, More proposa un nou model d'organització social en una illa anomenada Utopia, en què regnen la justícia, la fraternitat, la igualtat i la tolerància, especialment la religiosa. En aquesta societat utòpica el treball és obligatori per a tothom, l'educació és universal, no hi ha propietat privada ni diners, la família és el nucli de la vida utopiana, i l'organització política per excel·lència és la democràcia. Segons Del Pozo, les aportacions més modernes o avançades de More, que topen amb la seva condició de rigorós seguidor de la fe catòlica, inclouen «un pacifisme que sembla sincer, però barrejat amb un cert esperit imperialista [...]; argumenta intensament contra la pena de mort [...]; defensa de la eutanàsia, en el cas del que ara anomenem situacions terminals insuportables o irreversibles [...]; Acceptació del divorci en determinats casos [...], principi general de pluralisme i tolerància religiosa».

Per Joan Manuel Del Pozo «probablement la millor lectura d'Utopia sigui la que es pregunta, a cada paràgraf, quina denúncia conté, amagada al dessota, la corresponent proclama utòpica que es llegeix a sobre».