A una sala plena com un ou, el nobel de literatura turc Orhan Pamuk va pronunciar ahir al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) la primera de les nou conferències que cada dilluns fins al 15 de març serviran, com es proposa en el títol d'aquesta sèrie de debats, per «pensar el futur». En el cas de Pamuk, que visitava per tercera vegada el CCCB; el futur del museu i el de la novel·la. Hi ha un perquè: mentre preparava la seva última novel·la, El museu de la innocència (editada en català per Bromera), Pamuk va acumular a casa quilos i quilos d'objectes adquirits en mercats de les puces que constituiran el fons d'un museu de pròxima construcció a la ciutat en la qual la seva obra sempre ha estat tan vinculada: Istanbul.

Les semblances, per tant, entre el goig de llegir una novel·la i de contemplar una obra d'art a un museu van articular, doncs, la xerrada impartida pel nobel de literatura del 2006. Pamuk, segons va confessar, fa anys va visitar París quan les paraules utilitzades per Balzac per descriure les peripècies d'Eugène de Rastignac s'havien implantat de ple en la seva ment, i un passeig per París significava també trobar l'orgull que significa per a un lector identificar amb exactitud el que ell s'ha imaginat en una novel·la. «A vegades –explicava ahir l'autor d'Istanbul, ciutat i records i Em dic Vermell– trobo lectors que em diuen que en una novel·la meva han tornat exactament a viure una cosa que ja havien viscut, o han tornat a sentir una cosa que havien sentit. Més que algú amb imaginació per explicar històries, quan algú em diu una cosa així em sento com un cronista que enregistra la vida que compartim en comunitat.» A partir d'aquí, Pamuk exposava la conclusió de la seva conferència: «Dels museus, organitzats encara per l'Estat, podem dir que estan encara en la seva infància i, per tant, encara aspiren a convertir-se en allò que es va convertir la literatura el segle XIX. Els museus són encara ara la representació de la vida en comunitat i, en el futur, seran més aviat el fruit dels somnis privats dels comissaris, dels creadors», vaticinava. «El meu problema amb els museus és que són menys personals [que les novel·les] i basats en la col·lectivitat.» Potser per atenuar-ho, es preparen dues exposicions sobre Pamuk a Barcelona: la primera, Amb Pamuk per Istanbul, que està organitzant la Generalitat al Palau Robert de Barcelona i es podrà visitar des del pròxim 14 d'abril. La segona, anunciada ahir per Josep Ramoneda, director del CCCB, una sobre l'Istanbul de Pamuk, prevista per al 2013.

El futur de la novel·la, d'altra banda, Pamuk el va abordar quan, en la tanda final d'intervencions, un espectador li va preguntar si les novel·les, amb la digitalització, esdevindrien peces de museu. «La tecnologia canvia, però el cor humà no gaire –va apuntar–. Molta gent continua volent escriure, volent-se comunicar a través de la novel·la. La tecnologia canvia la manera en què llegim una novel·la, que no és pas el paper en què ha estat escrita. Canvia la manera en què ens comuniquem, però no canvia l'art. La novel·la no morirà amb internet.» Posats a predir el futur, finalment, al nobel se li va preguntar sobre l'adhesió de Turquia a la Unió Europea. «La relació no és tan bona com al 2005. Turquia ha fracassat en temes com ara la llibertat d'expressió, però, passi el que passi, fonamentalistes europeus com ara Sarkozy i Merkel continuaran dient que Turquia no té lloc a la UE perquè és un país musulmà. No és una qüestió de blanc o negre, sinó que hi ha molts grisos.»

Fins al 15 de març, al CCCB es debatrà el futur del treball, l'islam, la biomedicina, la família, la democràcia, les utopies i l'ànima. En la conferència de clausura, un altre escriptor: Antonio Tabucchi.