Els espectadors de cinema també opinen. I ahir un bon grapat, van voler-se fer notar anant a les sales que no havien tancat. La paradoxa és que, per donar suport a una llei que protegeix el cinema independent europeu i també la possibilitat de veure doblades les pel·lícules tant en castellà com en català, van acabar entrant a pel·lícules en què es parlava en castellà. La Laia, una noia que amb el xicot i també la mare feien cua a l'Alexandra deia lúcida: «A això ens ha portat la llei de mercat, volem que s'estimin el cinema en català.»

L'Alexandra va notar un considerable increment de públic ahir. A les set havien doblat l'assistència d'aquelles hores d'altres dilluns. Molts espectadors venien del Casablanca que, fins al migdia constava com una de les sales que obria, tot i la recomanació del Gremi d'Exhibidors. Les noies que atenien el públic els informaven que «per pressions de les distribuïdores» no projectarien cap pel·lícula. Tampoc la d'El cónsul de Sodoma, que volien veure Maria Gemma Miquel i Josep Munné, i la professora de la UAB Helena. Tots tres criticaven el tancament del cine i improvisaven un trasllat (la parella entraria a veure Chéry a l'Alexandra, i la professora optava per baixar a Universitat, on volia fer una segona sessió).

Munné i la seva companya lamentaven el preu de l'entrada del cinema quan, anys enrere, per 200 pessetes es podia allargar una tarda de cine «i de millors pel·lícules que les d'ara». La qualitat. Aquest és l'ingredient que, pel gerent Ramon Colom, explica la reducció del nombre d'espectadors. Però, i el català? Colom no es creu cap enquesta. Joan Puigcercós, amb una vintena de membres d'ERC, van fer la meitat de la caixa de Petit indi. La sessió era a les dues del migdia. Van ajustar l'hora per atendre els mitjans, «no hi ha cosa que em faci més ràbia que les persones que arriben tard al cinema», deia Puigcercós, irònic.

A les vuit, al Lauren de Sant Andreu comptaven un increment del 20%. A les dues sessions de tarda, les que tenen més públic perquè el dilluns és dia d'avis, també havien vist gent nova. És un cine de barri i es coneixen, diu la venedora. Al Lauren de Gràcia, a les cinc, semblava un dilluns avorrit més. Una àvia i tres nétes atenien les preguntes de periodistes. Tornaven d'escola. Una d'elles explicava que diumenge havien vist Alvin en català en aquell cinema. Doncs no. La feien en castellà. La Laia, tornem-hi, es lamenta que no pot anar al cine amb la neboda. No tornarà, diu, als cines que no van obrir ahir. I li sap greu pel Renoir, el Verdi, el Boliche... Últim: una dona pregunta a la taquilla si Ágora, que estan a punt de començar, la faran en català. «No.» Decideix baixar a l'Ateneu.