«Al final el més difícil és estar sol, i és possible que d'aquí a poc temps tinguem nostàlgia d'estar sols. Tot i que aparentment hi ha una tendència a l'individualisme, estan proliferant noves formes d'organització col·lectiva, per exemple a través d'internet. Estem permanentment connectats i ser individu resulta cada vegada més difícil.» És una reflexió en veu alta de Valentín Roma, comissari del projecte La comunitat inconfessable, que l'any passat es va poder veure al pavelló català de la Biennal de Venècia i ara arriba a Girona, a través del centre d'art contemporani Bòlit, on aquest vespre (19.30h) s'inaugurarà repartida en quatre espais de la ciutat: les sales de la Rambla i la capella de Sant Nicolau, que el Bòlit ja utilitza habitualment, i el Museu d'Història de la Ciutat i el Museu d'Història dels Jueus.

En realitat, no és una, sinó tres exposicions o projectes, nascuts ja abans de la gran cita veneciana: Technologies to the people, de Daniel G. Andújar; Sitesize, de Joan Vila-Puig i Elvira Pujol, i Archivo F.X., de Pedro G. Romero. Partint del llibre homònim del pensador francès Maurice Blanchot (1907-2003), La comunitat inconfessable proposa fer una reflexió «sobre la idea de comunitat i allò que és comú o comunitari». «Els projectes han de servir per generar coneixement i per explorar territoris i deixar un rastre documental i d'idees en les persones», afirma Roma, i la directora del Bòlit, Rosa Pera, considera que aquest plantejament connecta molt bé amb les línies habituals del centre d'art gironí: «Volem posar l'accent en la relació entre les pràctiques artístiques contemporànies i la ciutadania.» La comunitat inconfessable ha adaptat els seus continguts a quatre espais que no tenen res a veure amb un gran pavelló, i en el cas dels dos museus històrics del carrer de la Força, el dels jueus i el de la ciutat, els artistes han fet dialogar les seves creacions amb les respectives col·leccions permanents.

En comptes d'un catàleg convencional, La comunitat inconfessable té un llibre que inclou textos de diversos autors sobre la temàtica de la mostra, amb insercions visuals dels artistes participants; el web www.lacomunitatinconfessable.org, que s'ha plantejat com un fons arxivístic sobre la noció de comunitat, vista des de la filosofia, l'antropologia, les ciències socials i l'art, i uns diàlegs organitzats en col·laboració amb la UdG, entre els artistes i Jordi Font, Ivan de la Nuez, Joan Nogué i Xavier Antich, els dies 12 i 26 de març.