L'historiador Carles Querol, que va descobrir els llibres econòmics i les actes municipals d'onze ajuntaments catalans que van ser confiscats a finals de la Guerra Civil, ha afirmat que es tracta de documents «imprescriptibles» i que han de tornar al seu legítim propietari. A partir de l'anàlisi dels documents corresponents a Sant Sadurní d'Anoia, Querol ha conclòs que els llibres d'actes van ser utilitzats per organitzar consells de guerra sumaríssims contra personalitats del municipi.
Tota aquesta documentació està actualment a l'arxiu de la delegació del govern espanyol a Barcelona, on van ser guardats fa 70 anys. Una casualitat va portar Carles Querol a descobrir-hi els llibres d'actes de Sant Sadurní i a adonar-se que hi havia llibres de deu municipis més del mateix període de la Guerra Civil. Aquests pobles són Capellades (Anoia), Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès), Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès), Falset, Marçà i Pradell de la Teixeta (Priorat), Sarral (Conca de Barberà), la Floresta (Garrigues), Ventoses (Noguera) i Guissona (Segarra). Fins ara, es creia que la documentació havia estat destruïda després de la Guerra Civil.
L'historiador ha afirmat que fins que ell no va trobar els documents ningú no els havia consultat abans. És per això que Querol creu que la retenció d'aquesta documentació és una actitud «tancada, obsoleta, poc democràtica i poc constitucional»: «Són ganes de mantenir una parcel·la de resistència absurda.» Segons Querol, la documentació conté informació sobre el batec diari d'un municipi en guerra, en aquest cas de Sant Sadurní d'Anoia. Algunes de les coses que s'han pogut saber gràcies als llibres són les produccions dels cavistes de Sant Sadurní com ara Freixenet i Codorniu. A més, amb el llibre de registre de l'hospital es pot saber les persones que hi van ingressar, els dies que van romandre a l'hospital i els difunts. Una altra de les coses que s'han descobert amb els llibres d'actes és que Josep Hernán, que va morir al castell austríac de Hartheim en mans dels nazis, va ser alcalde republicà de Sant Sadurní d'Anoia.
Querol creu que bona part d'aquesta documentació va ser utilitzada pel franquisme per organitzar consells de guerra sumaríssims contra les persones que durant la república i la guerra tenien una significació en l'àmbit municipal, cooperatiu o de la Unió de Rabassaires: «Durant aquest període es van prendre acords que vistos per un repressor poder ser constitutius de delicte.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.