Richard Prince, Cindy Sherman, Matt Mullican, Barbara Kruger o David Salle són només algunes figures indiscutides en l'art actual que no serien qui són sense el mestratge del nord-americà John Baldessari (1931), un dels més influents del nostre temps perquè és l'ideòleg de l'art conceptual i l'art d'apropiació. La retrospectiva més gran que s'ha fet mai de Baldessari tindrà lloc a partir de demà al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), implicat en l'organització d'una exposició que du el fort impuls de la Tate Modern i el Los Angeles County Museum of Art. En un recorregut per 130 obres i per mig segle de creació, el visitant té a l'abast les peces més icòniques de Baldessari, sobretot les composicions d'imatges fotogràfiques derivades de fotogrames de cinema.
El 24 de juliol del 1970 és l'autèntica data del naixement artístic de John Baldessari. Tenia 40 anys i estava fart de pintar olis sobre tela. Fart, avorrit i molt enfadat amb si mateix: renegava de tot el que havia pintat però prometia empènyer i derrocar a partir de llavors els límits de les convencions de l'art. El 24 de juliol del 1970, Baldessari va cremar totes les seves pintures i en va guardar les cendres en una urna en forma de llibre com a testimoni dels fets –Cremation Project, els va anomenar–. De la radical incineració, només en van sobreviure unes pintures que la germana de Baldessari tenia al garatge de casa seva. Va ser un miracle: si hagués sabut que existien també les hauria fet desaparèixer.
Veient ara aquelles pintures que es van salvar del dràstic Cremation Project, i amb les quals s'obre la retrospectiva del Macba, no costa entreveure-hi els fonaments de les obres que Baldessari va crear a partir dels setanta, i que l'han fet mundialment conegut i reconegut com un dels artífexs de la postmodernitat. Per exemple, en aquelles pintures, que no tenien res de tradicional, ja s'hi reconeix el sentit de l'humor d'aquest artista escèptic de mena. Lúdic, sí, però molt profund alhora.
Pura bellesa és el títol de l'exposició del Macba, títol manllevat d'una obra de finals dels seixanta que fa una ironia de l'aspiració màxima de l'art, la bellesa, i tal com assenyala el director del Macba, Bartomeu Marí, serveix d'aixopluc conceptual d'un recorregut expositiu «ple de sentiment, color, llenguatges i materials propis de la nostra cultura visual».
Si hi ha un abans i un després en la trajectòria de Baldessari és el que talla la seva etapa d'aïllament cultural al remot National City, suburbi de classe mitjana-baixa de San Diego, on havia crescut, i el seu trasllat a Los Angeles, justament el 1970, on la proximitat de Hollywood va ser decisiva per a la seva producció artística connectada a l'anhel per investigar les relacions entre el cinema i el funcionament subconscient de la ment humana. «L'obra de Baldesssari condensa la fascinació, els desitjos i les pors que crea la imatgeria col·lectiva del cinema», remarca Marí.
Viure i treballar reclòs i apartat a National City va ser clau perquè li va permetre fer «el que li donava la gana» sense por dels judicis de l'establishment de l'art, diu Leslie Jones, comissària de l'exposició, junt amb Jessica Morgan i el mateix Marí. Quan el 1970 va cremar les seves pintures, el seu art ja havia agafat una nova direcció molt més experimental i innovadora: estava totalment entregat a les composicions fototextuals, combinacions de fotografia i text que es consideren els primers exemples de l'art conceptual.
Baldessari es va convertir en un dels primers artistes que van aconseguir que la fotografia fos plenament acceptada com una forma artística amb el mateix estatus i la mateixa importància que la pintura i l'escultura. També els anys seixanta va començar a fer pel·lícules i vídeos (junt amb Bruce Nauman i Vito Acconci està considerat el pioner en l'ús del vídeo) perquè confiava que aquest mitjà acostaria el seu art a molta més gent –i amb aquest mateix propòsit va fer i continua fent llibres d'artista.
Els anys vuitanta, la seva obra va evolucionar cap a unes fotocomposicions de majors dimensions basades en fotogrames retallats, ampliats i acoblats com si fossin blocs de construcció. A més, hi incorpora el color, per exemple en forma de punts que oculten la cara de les persones. Jones explica que la font de moltes d'aquestes imatges era una botiga de Hollywood que Baldessari «saquejava» periòdicament per comprar fotogrames que ningú no volia. «No vull fotogrames de pel·lícules que ja he vist ni on apareguin actors que ja conec. Han de ser imatges realment desconegudes perquè no vull que portin cap bagatge afegit», explica el mateix artista.
«Trastornar el que és antiquat i obsolet era i continua sent la principal motivació artística de Baldessari», diu la comissària. A mitjans dels noranta va recuperar el format fototextual (que al Macba queda molt ben recollit amb la sèrie dedicada a Goya), els fotogrames de pel·lícules han continuat apareixent en la seva obra, però ara sembla més preocupat per la perspectiva tridimensional. «Sigui com sigui, segueix creant com un boig», emfasitza Jones.
L'exposició es podrà visitar fins al 25 d'abril, i després de Barcelona anirà al Metropolitan de Nova York.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.