Antoni Tàpies va quedar molt decebut quan la Generalitat va decidir, el 1992, no instal·lar al saló oval del MNAC una escultura gegant en forma d'humil mitjó foradat. La polèmica mitjó sí, mitjó no va enterbolir com mai les polítiques culturals sense rumb del país. Però divuit anys després, l'obra de Tàpies renaixerà a la seva pròpia fundació, que després de tancar portes a principi del 2008 per dur a terme una profunda reforma reobrirà el 3 de març que ve. I amb el Mitjó de protagonista.
«És un humil mitjó per mitjà del qual es proposa la meditació. Representa la importància de les coses petites en l'ordre còsmic.» El Mitjó, d'Antoni Tàpies, havia de ser una escultura gegantina de 18 metres d'alçària penjada al sostre del saló oval del MNAC. L'any 1991, quan es va fer la proposta d'instal·lar-lo, el museu estava submergit en el desconcert més absolut: no hi havia diners per tirar endavant les complexes obres de rehabilitació del Palau Nacional, hi havia pressa per reobrir les sales del romànic per als Jocs Olímpics (que finalment no va poder ser) i les institucions polítiques mantenien una pugna obsessiva que encallava dia sí i dia també el desplegament del projecte del somniat gran museu d'art català. El Mitjó, de Tàpies, va ser una excusa perfecta per fer encara més visibles les diferències entre Ajuntament i Generalitat.
Molts pensaven, i continuen pensant encara, que la monumental escultura de l'artista català viu més important hauria donat gran projecció internacional al MNAC. A principi dels anys noranta, els detractors del Mitjó van guanyar-los la partida. Però divuit anys després, una versió més petita de l'obra, de no més de 3 metres, quedarà instal·lada de manera permanent a la terrassa de la Fundació Tàpies.
El 3 de març serà un dia important per a la Fundació Tàpies: reobrirà al públic després de dos anys de reformes. I també serà important perquè tancarà definitivament un dels capítols culturals més desagradables de la història contemporània del país.
Després del gran dia de la Fundació Tàpies, hi ha un altre esdeveniment cultural ben marcat al calendari. Després de passar ratlla a la dura polèmica pel tancament o la reconversió del Centre d'Art Santa Mònica, el sector artístic espera amb candeletes que es posi en marxa el Canòdrom, el centre d'art contemporani de Barcelona que dirigirà el suís Moritz Küng. Si no hi ha entrebancs de darrera hora (les obres de rehabilitació ja se sap que són imprevisibles), la inauguració es farà a l'abril amb una exposició que vol ser l'inici d'una nova etapa.
I, mentrestant, altres museus barcelonins estaran aviat –si és que ja no hi estan ara– en procés d'obres (en alguns casos de rehabilitació, en altres d'ampliació i en altres també de nova construcció) per posar-se al dia: el Dhub, el CCCB, el Museu Picasso, el Museu Marès, el Museu Marítim i el Museu Nacional de Ciències Naturals.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.