A Catalunya, només un 0,9% de la població estudia música, percentatge que se situa en l'1,3% en la mitjana europea, i en el 3% als països nòrdics. Per superar aquest «dèficit», l'Ajuntament de Barcelona ha plantejat un nou pla d'ensenyaments artístics que, amb vista al 2020, preveu crear una escola d'arts (música, arts escèniques, dansa i arts visuals) a cada districte de la ciutat, i passar dels 10.000 alumnes actuals a uns 50.000 en deu anys. Serà la «nova estratègia bàsica» que impulsarà l'alcalde, Jordi Hereu, que ahir va presentar els eixos bàsics del 2010 en clau cultural. L'Institut de Cultura (Icub) manté un pressupost de 117,3 milions d'euros, tot i que amb reducció de la despesa interna per afavorir que les subvencions directes per als creadors augmentin un 10%.
L'objectiu de l'Ajuntament és crear nous itineraris d'ensenyaments artístics, propers al ciutadà i que abastin totes les disciplines. El delegat de Cultura, Jordi Martí, no va concretar ahir quants seran, però el que és segur és que es farà en coordinació amb el ja existent, bàsicament d'iniciativa privada. «És indiscutible que [els centres privats] han rebut poc suport de les institucions públiques, però ara obrirem noves oportunitats», va reconèixer Martí. Així, en la pròxima dècada, s'obriran alguns equipaments nous, i d'altres, com s'ha fet amb les fàbriques de creació, es reciclaran, fins a constituir una xarxa d'equipaments públics i privats. «Ara dibuixem el traç gruixut i després ho farem barri per barri», diu Martí, que admet un «dèficit en escolarització artística per sota dels estàndards europeus». L'objectiu és aconseguir que l'accés a la cultura sigui fàcil, amb un centre de 5.000 m² per districte, amb oferta de formació no reglada tant per a infants com per a adults, i passar dels 10.000 alumnes actuals a 50.000. «Hem de generar més base, planter», deia ahir l'alcalde, Jordi Hereu, que va aplegar a la nova Biblioteca Zona Nord de Nou Barris alguns dels responsables culturals de la ciutat per repassar els principals reptes de la ciutat. Més enllà de les frases boniques –«la gran revolució està vinculada a la cultura»–, Hereu podrà presumir d'haver completat el pla de biblioteques que es va engegar el 1998 i que integrarà al final 40 centres, un més dels previstos (aquest any es reobrirà la biblioteca de Sant Pau-Santa Creu, i s'inaugurarà la Gòtic-Andreu Nin, totes dues a Ciutat Vella). El pla d'ensenyaments artístics (que aquesta primavera es debatrà en el ple municipal), d'alguna manera, relleva el de biblioteques com la «nova estratègia bàsica» cultural de Barcelona, assevera l'alcalde.
Més subvencions
En temps de crisi, el pressupost municipal de Cultura es manté en 117 milions d'euros, el mateix que l'any passat; ara bé, l'alcalde va anunciar «un esforç de contenció en l'estructura» per donar suport als creadors, incrementant un 10% les subvencions. Aquest any, per primera vegada, el comitè executiu del consell de la cultura de Barcelona forma part de la comissió que atorga les subvencions. En total, es destinaran a projectes 4,7 milions d'euros.
La inauguració del Centre d'Interpretació del Park Güell, la quarta sala de l'Auditori, la constitució de tres nous consorcis culturals entre l'Ajuntament i la Generalitat... són alguns dels episodis que es preveuen tancar aquest any, l'any en què Dakar serà la ciutat convidada de la Mercè i el Japó, país convidat al festival Grec. La Nit dels Museus s'amplia amb centres de l'àrea metropolitana, una tendència (la dimensió «metropolitana») que augmentarà en futures activitats. Precisament les estratègies de ciutat metropolitana centraran un congrés internacional en el marc de l'Any Cerdà, en què participen Sabadell, el Prat i Sant Adrià de Besòs.
Palau de la Música
Jordi Martí no va defugir l'escàndol del Palau de la Música, i va assegurar que abans de l'estiu estarà dissenyada la nova estructura jurídica de l'entitat. «Encara no hem fet net del tot potser, però arribarem fins al final», va manifestar Martí, que jutja un èxit de tots els implicats que, un any després de l'escorcoll policial, es pugui plantejar el projecte de futur, en què «la cultura sigui l'epicentre» del Palau.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.