Garbo va enganyar els nazis i també va enamorar els membres de l'Acadèmia del Cinema Espanyol. Edmon Roch, ànima del documental Garbo, el hombre que salvó el mundo, va aclarir al faristol amb el Goya a les mans que ahir Joan Pujol, Garbo, faria 97 anys. Pel director del documental, el mèrit d'aquest personatge, aquest espia de tantes cares i tantes vides falses, és que va aconseguir enganyar els nazis i facilitar el desembarcament de Normandia. Per Roch, però, el gran mèrit de Pujol és que va demostrar que la fantasia té més força que els míssils i els exèrcits. Els Goya més tècnics van ser per a Ágora, (7 premis), i Celda 211 (8 premis)va acaparar les d'interpretació. Mar Coll també va rebre el Goya a la direcció novella amb Tres dies amb la família. Els Goya confirmen els Gaudí.
Mar Coll no va oblidar agrair el suport de l'actor Eduard Fernández abans i després del rodatge, i també l'amor al risc del productor Sergi Casamitjana, així com el suport de Televisió de Catalunya, coproductora del film. També va insinuar a Nausica Bonnín que si no guanyava el Goya d'actriu revelació se'l partirien com a bones col·legues debutants a la gran pantalla. Mar Coll va recollir el Goya amb el suport de quatre directores. La direcció femenina en el cinema creix. La directora es va presentar valenta amb molt poca carrera al darrere gràcies al suport de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (Escac). Tres dies amb la família ha captivat, realment, per la simplicitat i la duresa.
Sense publicitat. La primera gala dels premis Goya retransmès en directe i sense talls va tenir l'humor desmenjat d'Andreu Buenafuente. Va aclarir que ell podia presentar la gala precisament aquell dia perquè no tenia cap compromís la nit de Sant Valentí. Marca de la casa. Pocoyo va ser el presentador triat pels internautes i va aconseguir fer fora Buenafuente per premiar la pel·lícula d'animació (Planet 51). Més sorprenent és la comptable Maria Isabel Felipa, de Mollet del Vallès, que va guanyar el premi a la gent de carrer per entregar el Goya al documental.
Xavi Giménez, director de fotografia de la pel·lícula Ágora, va aconseguir la seva primera estatueta. La pel·lícula més ambiciosa d'Amenábar es va endur l'estol dels Goya més tècnics. Celda 211 va demostrar que la inspiració que tant han premiat els espectadors a la gran pantalla és la interpretació.
El president de l'Acadèmia de Cinema Espanyol, Álex de la Iglesia, va fer un discurs entusiasta. Va recomanar ser humils als cineastes i agraïts al públic de l'Estat espanyol que ha anat a veure cinema estatal, una ocupació que ha millorat després d'anys d'anar perdent espectadors. El 2009 ha estat un dels millors anys, segons el president. De la Iglesia va demanar que s'enfortís més la indústria per fer el cinema més ambiciós i més íntim. I que es valori la dificultat de moltes famílies per superar la primera setmana d'exhibició a les cartelleres.
Emoció per Mercero
La gala va tenir emoció. Com ara el moment en què els fills d'Antonio Mercero van rebre el Goya d'honor al seu pare. Ell era a casa, amb la seva dona, malalt d'Alzheimer, una malaltia que ja va tractar en el darrer film, quan encara no li havien diagnosticat la malaltia. Segons els fills, el desig del pare és morir amb la família veient Cantant sota la pluja –«una de les sorts de l'Alzheimer és que pots veure una pel·lícula 500 cops com si fos el primer cop»–. Mercero va agrair el Goya amb un vídeo molt aplaudit.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.