L'Arboç va acomiadar dissabte passat Esteve Cruanyes, historiador local, autor de diversos llibres i articles, i responsable d'algunes actuacions d'ordenació del territori i equipament urbà, com ara el disseny de la façana de la casa de la vila. Cruanyes, que va morir als 85 anys, va ser cofundador de l'Institut d'Estudis Penedesencs.
Cruanyes, a qui el consistori arbocenc es va referir ahir com a «exemple de compromís amb la seva vila», va destacar per la seva tasca en la configuració actual de la vila de l'Arboç. Així, va ser l'encarregat de dissenyar la plaça de la Badalota l'any 1964 i la façana de la casa de la vila, el 1969. També va ser el responsable de donar forma al monument a l'abat Escarré (instal·lat l'any 1978), de qui era cosí i amb qui va mantenir una relació durant l'exili de l'abat en temps de la dictadura franquista.
Aquest arbocenc, a qui l'Ajuntament havia proposat perquè li fos atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, també va ser un dels impulsors de la restauració de l'església de Sant Julià l'any 2004, i va presidir l'antiga Fundació Residència Hospital de Sant Antoni Abat, on va promoure la seva transformació en una fundació pública de serveis, cosa que va fer possible la conservació de l'edifici.
Cruanyes va tenir també un paper important com a impulsor del teixit associatiu de l'Arboç. Va ser membre fundador de la colla castellera Minyons de l'Arboç, i cofundador d'entitats com ara l'Institut d'Estudis Penedesencs (que va presidir entre els anys 1990 i 1995, i de la qual va rebre la medalla de plata), l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i la filial de l'Institut d'Estudis Catalans Amics de l'Art Romànic.
Autor prolífic
Com a historiador, Cruanyes va publicar diversos llibres sobre la història d'aquest municipi del Baix Penedès, a més d'obres monogràfiques dedicades a elements festius del municipi, com ara el ball de Diables. Va guanyar el premi Cristòfol Despuig de la Fundació Vives Casajoana el 1985 per Llibre de l'Arboç, i va obtenir també el primer guardó en dues edicions del Sant Ramon de Penyafort de Vilafranca del Penedès.
En la seva vessant periodística, va publicar diversos articles a diaris d'abast català i penedesenc, i el 1948 va ser cofundador de la publicació local Fe i vida, prohibida el 1966.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.