El públic va rebre amb càlids aplaudiments Di me que yo, després de la fredor que va dedicar a la majoria dels sis curts que s'havien projectat abans. El film de Mateo Gil arribava avalat per nombrosos premis, entre els quals, un Goya, i els espectadors van saber valorar l'original relació dialèctica que el realitzador planteja entre un home i una dona que es coneixen tot just quan acaben de trencar amb les seves respectives parelles. Gil ofereix quinze minuts esplèndids de bon guió i bona realització.

De la resta de curtmetratges projectats, va rebre una bona acollida Padre modelo, una història dirigida per Alejandro Marzoa sobre un home (ben interpretat per Miguel de Lira) que ha fracassat en molts aspectes de la seva vida però que, en canvi, o potser precisament per això, se'n surt a l'hora retornar la confiança al seu fill, blanc de les burles dels seus companys de classe. El públic també va apreciar en general Metrópolis ferry, de Juan Gautier, que explica el conflicte que viuen uns nois que, de tornada d'unes vacances al Marroc, són testimonis a la frontera dels maltractaments policials a un immigrant il·legal. ¿Qué será de Baby Grace?, d'Armand Rovira, la història de l'obsessió d'un home (Álex Angulo) per Grace Kelly, ofereix pràcticament un únic al·licient: les imatges d'arxiu (No-Do) de l'estada de l'any 1956 de l'actriu a Palma durant el viatge de nuvis amb el príncep Ranier de Mònaco. El final abrupte i la inintel·ligibilitat dels diàlegs (els subtítols en anglès van ser de gran ajuda) de Con el viento, del sevillà Manuel Muñoz, potser van ser els motius perquè la pel·lícula no fos ni aplaudida. Tampoc la dramàtica història filmada als Monegros d'un soldat adolescent que s'ofereix voluntari per travessar un camp de mines a 75 metros, de Daniel Castro, no va acabar de commoure del tot. Finalment el curt 9, dirigit per Candela Peña, que s'afegeix al grup d'actrius que han decidit dirigir curtmetratges (un dels premis que es van atorgar en el festival l'any passat va ser per a Mercè Sampietro, directora de Turismo), es limita a mostrar despullats un grapat d'actors i actrius (Laia Marull i Elena Anaya, entre altres), amb profusió de primers plans de genitals masculins. La directora i els seus amics s'ho devien passar la mar de bé mentre rodaven però qui escriu això no va acabar d'entendre de què anava la pel·lícula.

El FEC Cambrils-Reus ha rebut més de 2.500 pel·lícules de tot Europa, un miler més que l'any passat, una xifra que demostra la consolidació i l'atractiu del certamen, que ofereix també un sòlid programa d'activitats paral·leles. Tanmateix, la primera sessió va fer pensar en alguns errors en la tria dels curtmetratges de la secció oficial, ateses les reaccions del públic. Ahir a la nit es van projectar set pel·lícules més de la secció oficial, una de les quals era Protopartículas, la nova proposta de cinema fantàstic de Chema García, guanyador l'any passat del primer premi del festival amb El ataque de los robots de Nebulosa-5. També es van presentar el curt d'animació Tachaaan!, la road movie The way to Macondo, la proposta de cinema fantàstic de Die Schneider Krankheit, les famílies disfuncionals de Socarrat i Ver, i una opera prima, Runners, que firma Marc Reixach.