Irène Némirovsky (Kíev, 1903) va ser una nena infeliç i solitària. El seu pare passava tot el dia ocupat en els negocis o al casino i la mare gairebé odiava la nena. En créixer es va anar refugiant en l'escriptura i va evocar aquesta infantesa en tres dels seus llibres. Sergi Belbel, director artístic del TNC, va escollir-ne un dels tres, El ball, per tastar una posada en escena intimista després d'un temps de grans muntatges. El tast encara va anar més lluny: combinar la dansa i el teatre en la dramatúrgia del llibre.

D'aquesta base surt un sòlid muntatge amb versió i direcció del mateix Belbel. S'acompanya del bo i millor dels dos gèneres: l'actriu Anna Lizaran, per interpretar la mare, i la coreògrafa Sol Picó, que farà la filla. Una esplèndida Cesca Piñon és el vèrtex d'aquest turmentós triangle.

És la història d'un matrimoni, els Kampf, que han passat de pobres a rics jugant a la borsa, i volen fer-ho saber a tothom organitzant un ball a la casa esplendorosa que acaben de comprar a París. El matrimoni té una filla, Antoinette, de 14 anys, que es deleix per anar-hi. La seva mare, superficial i criticaire, no té cap intenció de deixar-l'hi anar. La filla té una gran decepció que es va convertint en ràbia, i planeja una venjança. Piñón, cosina de la senyora, és el contrapunt de la seva crueltat. Tot plegat construeix una vetllada inoblidable, no pas en el bon sentit per a les protagonistes, però si per al públic.