No hi ha dubte que l'estrella de la reobertura de la Fundació Tàpies ha estat el Mitjó, que s'ha instal·lat a la terrassa. És un Mitjó molt més petit del que Tàpies havia projectat per al MNAC: 2,75 metres respecte de 18 metres són molts metres de diferència i ahir no eren pocs els que deixaven anar un esglai de decepció davant de la versió reduïda del Mitjó. A més, com que plovia, no es va poder fer la fotografia de les autoritats i Tàpies davant de l'obra, que sembla maleïda per sempre.

Maite Ocaña, la directora del MNAC, creu que va ser un «greu error» rebutjar el Mitjó i la prova és que «la imatge del MNAC se'n ressent: s'associa el museu amb una imatge encotillada». Ocaña creu que ara ja no és el moment de plantejar si el Mitjó de 18 metres es podria instal·lar a la Sala Oval. «És impossible perquè la Sala Oval s'ha convertit en una font d'ingressos [amb els lloguers] molt important per al MNAC.»

Sense oblidar ni un trist segon que la Fundació Tàpies té la missió de ser el centre de referència per a la conservació, la difusió i la investigació de l'obra de Tàpies, l'exposició inaugural de la nova etapa és una declaració d'intencions. Antoni Tàpies. Els llocs de l'art (oberta al públic fins al 2 de maig) inclou obres creades els darrers vint anys (que lliguen amb les dues dècades de vida de la fundació) i que dialoguen amb obres més antigues, de mitjan dels quaranta. No és l'únic diàleg que es proposa. L'exposició també aplega una selecció d'obres de la col·lecció privada de Tàpies –un col·leccionista «d'impulsos»– que comprèn obres que van des de l'art egipci antic fins a l'art modern occidental, des d'objectes rituals fins a llibres científics. Són peces poc o mai vistes en una sala d'exposició, que evoquen i invoquen la manera com Tàpies concep l'art, la manera com Tàpies ha meditat el seu lloc en el món i el seu lloc com a artista. «No volíem escollir les obres estel·lars de la seva col·lecció perquè ni el mateix Tàpies en té unes de més o menys preferides que d'altres. Com tampoc no volíem oferir una imatge de museu personal perquè totes aquestes peces són, per Tàpies, objectes quotidians que té sempre a casa seva molt i molt a prop. De fet, no hem portat la casa de Tàpies aquí a la fundació, sinó que hi hem portat el que hi ha dins del seu cap», explicava ahir la directora de la fundació, Laurence Rassel.

Després de la inauguració presidida per les autoritats, avui la Fundació Tàpies ofereix una festa per al conjunt del sector de l'art. I demà, dissabte i diumenge proposa tres jornades de portes obertes (de 10 a 20 h) per al públic en general. Seran tres dies intensos: hi ha l'opció de visitar (si es vol, amb comentaris) l'exposició Els llocs de l'art i/o una mostra sobre el procés de reforma arquitectònica de l'edifici de la fundació (que ha estat a càrrec de l'estudi Ábalos-Sentkiewicz). També es pot assistir a projeccions de pel·lícules de Georges Méliès. I segurament el que ningú es voldrà perdre són les visites comentades a l'escultura Mitjó. I és que el Mitjó no es podrà visitar mai lliurement, sempre s'haurà de demanar permís.

Aquest dimecres, dia 10 (a les 19 h), es presentarà el primer volum de l'obra escrita completa d'Antoni Tàpies, Memòria personal. Fragment per a una autobiografia (Obra escrita completa. Volum I), que s'ha publicat en català, castellà i anglès. Aquest primer volum de l'obra escrita de Tàpies és una edició revisada de l'obra Memòria personal. Fragment per a una autobiografia, publicada per l'Editorial Crítica el 1977 i reeditada per l'Editorial Empúries i la Fundació Tàpies a l'any 1993. El relat de les vivències de Tàpies va acompanyat en aquesta edició amb imatges històriques de provinença diversa, algunes de les quals formen part de l'arxiu familiar i privat de l'artista.

Ha sigut sempre així però, a partir d'ara, encara serà més evident: la Fundació Tàpies es nega a creure que l'experiència contemporània de l'art es limita a la contemplació de les obres. I, en sintonia, desafia els formats tradicionals d'exposició. Laurence Rassel instava ahir a «desobeir» les narracions habituals de l'art. Seguint aquest anhel, la programació d'exposicions de la temporada 2010/2011 inclou propostes d'Eva Hesse (del 14 de maig a l'1 d'agost), Bracha Ettinger i Ria Verhaeghe (simultàniament), Antoni Tàpies (del 6 d'agost al 26 de setembre), Anna Maria Maiolino (del 15 d'octubre al 16 de gener) i, en unes dates encara per concretar, d'Ibon Aranberri i de Pere Noguera.