La secció europea del XII Festival Europeu de Curtmetratges, FEC Cambrils-Reus, va arrencar amb força dimecres al Teatre Bartrina. Amb força per la presència de públic, que omplia la platea del teatre, i pel nivell general dels set primers curtmetratges que es van projectar. Va obrir el foc Mei Ling, un curt francès, i l'únic d'animació de la mostra, que explica amb una bona factura visual la història d'una delicada noia de Hong Kong que, tipa de la soledat, s'ho acaba fent amb un pop, ves per on. Va seguir Uerra, un curt italià dirigit per l'actor Paolo Sassanelli, que trasllada l'acció a la Itàlia de la immediata postguerra amb misèria inclosa, pati de veïns, discussions polítiques, soldats nord-americans que posen ordre i canalla que juga pel carrer. La sentimental i amable història de Uerra, una petita superproducció en el món dels curtmetratges (molts figurants i una bona ambientació i direcció artística), va ser de les més aplaudides de la nit. No va passar així, en canvi, amb September, un curt de la britànica Esther May Campbell, que narra l'estranya relació entre un noi que no acaba d'estar prou bé ni amb ell mateix ni amb el món i una noia que viu al bosc i que levita. Una proposta que va deixar descol·locada la cronista i freds els espectadors. September va guanyar el Bafta al millor curtmetratge de ficció, per la qual cosa qui escriu això ha d'admetre que no n'hi entén ni un borrall, de curts. Va seguir Die Schneider Krankheit, de Javier Chillón, que concursa en la secció europea del festival després d'haver guanyat merescudament el segon premi en el concurs estatal que es va desenvolupar la setmana passada a Cambrils.

Però va ser Bingo el curtmetratge més aplaudit de la nit. De producció holandesa i dirigit per Timur Ismailov, la pel·lícula és la crua història d'un gitano moldau, un exboxejador rus i un professor txetxè (és a dir, procedents tots de l'ex-Unió Soviètica), que són immigrants il·legals a Holanda, comparteixen pis i treballen per a un turc sense escrúpols. Bingo ofereix contrapunts d'humor que treuen dramatisme a la història i, sobretot, una gran interpretació dels tres protagonistes, especialment de Sergiu Voloc (Bingo). Tarantyno, del romanès Mircea Nestor, és una macabra comèdia sobre un noi sociòpata que acaba matant una noia que va tenir la mala fortuna, pobreta, de trobar-se en el moment i el lloc equivocats. Com que a la cronista no li agrada gens el cinema de Tarantino, del qual sembla beure aquest film (el títol ho acaba de deixar clar), va contemplar amb interès la reacció del públic del festival, que és majoritàriament jove. I es va tranquil·litzar en contemplar que el curt tampoc no els havia acabat de fer el pes. La nit es va tancar amb Circo de Columbo, producció danesa sobre dos pallassos que estan farts d'actuar en les festes infantils (un d'ells vol emigrar a Barcelona, justament). El mèrit principal del curt? Doncs que dura tres minuts.

O sigui que, molta versatilitat en la primera sessió del FEC Cambrils-Reus, secció europea: dibuixos animats, tarantinades, cinema social, nou neorealisme italià, dogma i fals docudrama històric. Oferta variada i, a més, amb l'al·licient de la presència dels responsables de les produccions, que no es van estar d'elogiar la bellesa del Teatre Bartrina (alguns no van parar de fotografiar-lo). Dimecres van adreçar unes paraules al públic Tommaso Arrighi, productor de Uerra; Antonia Ionescu, actriu i víctima de Tarantyno, i Jesper Vidkaer Rasmussen, director de Circo de Columbo. El curtmetratge té un star system propi.

El festival va continuar ahir a la nit i avui divendres projectarà els últims títols a concurs, entre els quals el guanyador de la secció estatal, Socarrat, de David Moreno, un retrat brutal i divertit del que és una família «normal», d'aquelles que tant agraden a Rouco, Opus, Intereconomía i companyia (o sigui, avi, àvia, papa, mama, nen i nena). I demà, gala de cloenda i lliurament de premis.