Va guanyar el Gran Premi del Jurat al festival de Canes. Ha estat la gran triomfadora dels recents Cèsar del cinema francès. És una de les més fermes candidates a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. No és només una qüestió de premis. Un prophéte és la pel·lícula amb la qual el francès Jacques Audiard no només ha obtingut el reconeixement de la crítica i el suport d'un grup d'espectadors que van sentir-se fascinats davant la tensió existencial dels personatges de Regarde les hommes tomber i De batre mon coeur s'est arreté i la singular poètica d'aquests films. Amb ella ha accedit a un públic ampli, que sembla admirar la impecable solidesa amb la qual la pel·lícula narra el procés de formació d'un jove durant els anys que passa a la presó per la seva primera condemna. És com si Audiard, de la mateixa manera que també es valora el rigor de Haneke, permetés recuperar un cinema compacte com una roca i alhora amb una porositat metafòrica a través de la qual la presó reflecteix certes mutacions socials: el mateix cineasta diu que Un prophéte mostra l'ascensió dels àrabs a les presons i a tota la societat, fet que valora positivament.

El cas és que quan arriba a la presó, als dinou anys i amb una condemna de sis anys, Malik el Djebena (el jove actor Tahar Rahim, tota una revelació) és un noi fràgil, tímid i analfabet al qual un grup de presoners corsos, que exerceixen un control mafiós, li ofereixen protecció a canvi de matar un home, que adquirirà una presència fantasmal en la consciència del protagonista. L'assassinat és una prova a superar en la formació d'aquest jove adoptat pel líder del clan cors (un grandíssim Neils Arestrup) que es converteix en el seu guia i amo. Però Malik també descobreix la pròpia força, la seva intel·ligència (relacionada amb una capacitat d'adaptació i un instint de supervivència) i la seva intuïció del futur. Quan surti de la presó, on també haurà après a llegir i escriure, ho farà liderant un nou clan que acabarà amb els antics dominadors. Exemplifica Malik un nou tipus de gàngster? Fins i tot, com sembla apuntar el film positivitzant el personatge, el principi de la mateixa dissolució del gangsterisme? També co-autor del guió, junt amb Thomas Bidegain, Jacques Audiard narra aquest procés d'aprenentatge (la presó com una particular escola, que no és precisament la de la reinserció social) amb una fermesa i una energia capaces de mantenir tensa l'atenció durant dues hores i mitja. Mai no sembla defallir aquesta pel·lícula que hereta i reformula una certa tradició carcerària del cinema francès, però que a la vegada no és aliena a l'esperit dels grans cineastes independents nord-americans que als anys setanta van començar a renovar el cinema de gènere. Certament, Un prophéte és un film de pes. La consagració d'Audiard a costa de perdre certa volada personal?