A Barcelona, segons les dades de l'Associació d'Empresaris de Teatre de Catalunya (Adetca), la salut teatral és millor que mai. La convivència entre els espectacles en català i castellà no fractura la bona entesa i demostra que el públic no margina una producció per la seva llengua. És potser una prova clarivident que l'espectador no es frena per la llengua, tot i que les exhibidores de cinema catalanes només veuen cataclismes quan es parla de normalitzar la llengua en les seves sales de cinema. Si a principi de temporada molts teatres van obrir amb produccions madrilenyes (argumentant que es preparaven les produccions d'estrena pel mes vinent), ara tornen a coincidir un bon grapat d'espectacles en castellà, molts d'ells amb repartiment artístic totalment català.
Daniel Martínez, president d'Adetca, insisteix que les coincidències de títols vinguts de fora de Catalunya, o produïts a casa i en castellà, són conjunturals i que, si es mira les dades globalment, es comprova que domina l'autoria catalana i les funcions en català. Les dades del 2009 recollides per Adetca (que és un una fidel radiografia de Barcelona i que es pot extrapolar al teatre que es fa i es veu arreu del Principat) confirmen que han estat 329 els autors catalans representats. Fins a 347 espectacles eren en català (174 en castellà i 12 bilingües). La xifra d'espectadors per idioma de l'any 2009 és, pràcticament, salomònica: 988.301 en espectacles en català i 968.517 en castellà (els d'espectacles bilingües van ser només 8.267). La raó d'aquesta equiparació d'espectadors és que els productes de gran consum (com els musicals) es fan majoritàriament en castellà. Tot i així, cal valorar que, al 2009, van haver-hi menys musicals i hi va anar també menys gent: van perdre 323.631 espectadors tot i que van sumar 548.550 entrades. La davallada en el gènere musical es va compensar amb l'apartat dramàtic (d'un milió a 1,3 milions), en actuacions musicals (de 50.277 a 122.918) i en dansa (de 216.054 a 262.692). A la cartellera d'aquest mes de març es troba, amb tot, una concentració de títols en castellà. Tot i que hi hagi una massiva producció en català, falten títols per a gran aforament i, potser per això, hi ha hagut aquesta segona onada de teatre castellà:
Poliorama, inèdit

































Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.