Amb Love Reus, Mark McGowan pretén que, a partir d'enguany, cada 11 de març «la gent s'uneixi manifestant el seu amor i la seva estima per Reus». Per aconseguir-ho, està disposat a caminar de quatre grapes pels carrers durant 48 hores, en una performance que provocarà reaccions imprevisibles entre el públic. McGowan gatejarà vestit de muntanyenc amb un cartell a l'esquena amb el lema Love Reus, cartells que també es col·locaran als aparadors dels establiments per situar el públic. McGowan és un artista molt conegut a la Gran Bretanya pel seu poc convencional enfocament de la protesta pública. Ha dut a terme accions tan sonades com ara menjar durant un programa de ràdio un gos corgi, la raça canina favorita d'Isabel II, per protestar contra un grup de persones, entre les quals hi havia el marit de la reina, que van matar una guineu; o Sorry, una performance al poble de Wootton Bassett, on arriben els fèretres dels soldats britànics que moren a l'Afganistan.

La performance reusenca de Mark McGowan acabarà al mateix Cal Massó, que demà divendres, a les 8 del vespre, serà el punt connectiu entre les activitats que es desenvoluparan a l'interior i l'exterior per reobrir el centre d'art, que torna a obrir les portes després d'estar un any tancat per les obres d'ampliació que s'hi han efectuat. A l'exterior, es presentarà l'espectacle inaugural Mapping dels creadors audiovisuals Telenoika, que consistirà en la projecció a la façana de Cal Massó d'un seguit d'imatges en què es repassa la història de l'edifici. Amb la tècnica del mapping, Telenoika aconsegueix alterar visualment l'arquitectura de l'edifici.

I mentre a fora transcorren les projeccions de Telenoika, a l'interior de Cal Massó s'inaugurà La vida en comú, l'exposició col·lectiva que ha comissariat Aureli Ruiz i que forma part del projecte 6+4+(1), la programació d'arts plàstiques de la nova temporada de Cal Massó i que girarà al voltant de les temàtiques de lloc. A banda de la performance de Mark McGowan, La vida en comú ofereix el muntatge audiovisual Mercat i memòria, un projecte de recuperació de la memòria història del mercat de Sant Antoni de Barcelona que proposa Jordi Canudas (Vic, 1963); la instal·lació videogràfica Transpam, amb que Pep Dardanyà (Caldes d'Estrac, 1961) parla de les complexes relacions de poder i diners entre l'Àfrica postcolonial i l'occident globalitzador; i T.O.C., la instal·lació amb què Ester Ferrando (Reus, 1972) reflexiona sobre el trastorn obsessiu compulsiu. T.O.C., a més, convidarà els espectadors a omplir uns qüestionaris que els ajudaran a detectar si pateixen rituals obsessius i, en conseqüència, si han de consultar un especialista. La tria d'artistes de la col·lectiva no ha estat casualitat, atès que Aureli Ruiz ha tingut en compte també les complicitats que calen per projectar Cal Massó fora de Reus. En aquest cas, la repercussió en l'àmbit internacional pot venir de la mà de Mark McGowan. Però Cal Massó també vol estrènyer els vincles amb altres centres d'art catalans, com el de Vic, un dels promotors del qual és Jordi Canudas, i Can Xalant, el centre de Mataró que dirigeix Pep Dardanyà.