Set històries independents que exemplifiquen el «progrés» del món actual, un progrés entès com a procés de transformació, però en aquest cas sense cap connotació positiva, més aviat negativa; un progrés entès com a acció d'avançar, però en una direcció equivocada, de manera que l'espectacle escrit per Soler descriu set situacions que posen de relleu la degradació de la societat occidental. L'eina per fer-ho sense que la qüestió sigui massa traumàtica és l'humor, en aquest cas, humor negre, ironia i sarcasme, tal com reconeix l'única actriu del repartiment, Txell Botey, que explica que, en la primera lectura, les històries de Soler li van fer pensar en les de Pere Calders a causa dels «elements surrealistes» que contenien. Contra el progrés incideix en aquesta mena de letargia moral en què viu la societat occidental: «Quan veiem alguna desgràcia per la televisió, canviem de canal i ja ni tan sols ens immutem», explica Botey, que diu per què van triar el text de Soler: «A la nostra companyia, no volem fer un teatre buit, sinó que volem fer un teatre que digui coses.» Teatre al Detall va encarregar la direcció de l'espectacle a Joan Maria Segura, director, entre d'altres, del magnífic musical Ruddigore o la nissaga maleïda, de la companyia Egos Teatre. Segura, que a més també és coreògraf, ha ideat un espectacle amb una escenografia austera, amb transicions entre escenes que contenen una coreografia mínima i canvis de vestuari i atrezzo a la vista.

Contra el progrés, en què tres intèrprets fan els 21 papers que hi ha en tota l'obra, va ser un dels 10 textos seleccionats entre 646 obres per participar al Theatertreffen de Berlín, i va ser premiada amb la possibilitat de fer una posada en escena al Bayerisches Staatsschauspiel, de Munic. L'origen de l'obra és un encàrrec de la Sala Becket de Barcelona pel cicle 2007. Tot un any de teatre català contemporani, i la primera vegada que es va presentar en públic es va fer en el format de lectura dramatitzada, a l'Obrador de la Beckett.

A Alemanya, les crítiques van fer referència al «llenguatge incisiu i poètic» de Soler. Entre les històries que s'hi presenten hi ha la de la parella que mira la televisió, còmodament allunyada del tercer món, i se li asseu al sofà un dels nens africans desfavorits i afamats dels quals es parla a la televisió en aquell moment; o la de la parella que ha de posar fi al seu matrimoni perquè el contracte subscrit per tots dos així ho estipula.

Per la seva banda, Teatre al Detall és una companyia fundada el 2000 que fins ara ha promogut dos muntatges, L'ós (2001), de Txèkhov, i Evidències (2005), amb què va guanyar els premis a la millor actriu (Txell Botey) i a la millor direcció (Pepa Calvo) de la X Mostra de Teatre de Barcelona.